Confusions mortals

Les imat­ges les ha vis­tes tot el món i a tot arreu han cau­sat la mateixa sen­sació. Estu­pe­facció, per­ple­xi­tat, incre­du­li­tat, ràbia, impotència, tris­tesa. Em refe­reixo a les imat­ges del doble atro­pe­lla­ment mor­tal d'una nena xinesa de dos anys. L'atro­ci­tat dura set minuts i hi ha tes­ti­mo­nis. Pri­mer l'enves­teix un cotxe que fuig. Mal­grat ser en un car­rer con­cor­re­gut i estar mal­fe­rida i ago­nit­zant en un bas­sal de sang, la dot­zena de via­nants que pas­sen pel cos­tat de la nena ni s'immu­ten. Tant és així que passa un segon vehi­cle, l'aixafa i la ciu­ta­da­nia manté la mateixa acti­tud impas­si­ble, indi­fe­rent, inhu­mana, sense socórrer la petita. Una dona que fa la intenció d'aju­dar-la i mira de bus­car la seva mare és incre­pada i empesa a dei­xar-la si no és que sigui filla seva. Què ens passa, a les per­so­nes? No a la Xina, arreu. No els fa basarda que això pugui pas­sar a qual­se­vol racó de món? No conec la soci­e­tat xinesa i no se la pot jut­jar per aquests fets, però acti­tuds com aquesta fan pen­sar. Què els ha pas­sat per actuar així i anar tan a la seva, fins al punt que sem­bla que hagin per­dut de vista els prin­ci­pis i valors del con­fu­ci­a­nisme que han for­jat la seva filo­so­fia de vida ances­tral. Si les màximes vir­tuts són la tolerància, la bon­dat, la bene­volència, l'amor i el res­pecte al pròxim i a la gent gran, hem de pen­sar que s'ha actuat així perquè era una nena i no valia la pena. Ja saben que allà, la política de pla­ni­fi­cació fami­liar es basa en la del fill únic i si pot ser nen, millor. Com ha recla­mat insis­tent­ment Uni­cef, cal edu­car les nenes, futu­res dones i mares de família, perquè són el pun­tal de les soci­e­tats. Si reben edu­cació, segu­re­tat i sani­tat es garan­teix la millora de la seva família i, de retruc, de la seva soci­e­tat. Per què, doncs, a la Xina els ho neguen, a les nenes? He lle­git que una les màximes de Con­fuci era aquell “no vul­guis per a tu el que no vul­guis per a ningú”, que té un afe­gitó molt interes­sant, “no et facis a tu el que no li faries als altres”. I, doncs, aquesta inhu­ma­ni­tat, d'on surt o és que els xine­sos estan con­fo­sos? Al final pot­ser sí que tindrà raó aque­lla noia que aspi­rava a ser miss Panamà i resulta que els xine­sos estan con­fo­nent la rea­li­tat amb la ficció.