Opinió

Escoles de negocis

No tots els alumnes s'adonen que allí no van a fer-se rics sinó millors ciutadans

Les esco­les de nego­cis són un actiu molt impor­tant per a la ciu­tat o el país que les té. Bar­ce­lona va crear les pri­me­res de l'Estat, fa més de 50 anys, en ple fran­quisme. Es man­te­nen ben vives i algu­nes estan a un gran nivell. La revista The Eco­no­mist acos­tuma a ofe­rir cada any una clas­si­fi­cació de les pri­me­res esco­les de nego­cis mun­di­als. Aquest any, l'IESE figura en el desè lloc –n'ha retro­ce­dit cinc en relació a la de fa un any– i Esade, en el dis­setè –ha pujat l'esca­lafó tres llocs–. El set­ma­nari britànic explica que el rànquing s'esta­bleix segons el temps que tri­guen els gra­du­ats a tro­bar feina, i els ingres­sos que reben el pri­mer any després de la gra­du­ació. S'entén que, com més aviat tro­ben ocu­pació i més ele­vats són els ingres­sos, l'escola puja o baixa esgla­ons en la clas­si­fi­cació.

Segons la revista, tant els gra­du­ats de l'IESE com els d'Esade tro­ben col·locació en un ter­mini de tres mesos; els pri­mers cobren un sou de 119.000 dòlars i els segons de 111.000 de mit­jana.

Si les esco­les de nego­cis repre­sen­ten un actiu social, també poden tenir un pas­siu. Es parla del paper nega­tiu de les grans esco­les de nego­cis nord-ame­ri­ca­nes –mirall de totes les altres– com a res­pon­sa­bles d'una cul­tura de la cobdícia, que es troba a l'arrel de la des­as­trosa crisi econòmica que ens afecta. En tinc pro­ves, i no seré jo qui tre­gui la res­pon­sa­bi­li­tat a dot­ze­nes i cen­te­nars de supo­sats genis dels nego­cis, que han resul­tat ser uns estúpids. Espe­ci­al­ment en el sec­tor finan­cer. Les esco­les de nego­cis s'han ado­nat, em sem­bla, dels errors come­sos, i han can­viat una mica el rumb. Però pot­ser no amb prou con­tundència que s'hagin fet enten­dre per les per­so­nes a les quals trans­me­ten els seus conei­xe­ments.

Per a alguns alum­nes de l'IESE, d'Esade i d'altres esco­les, la raó de la matri­cu­lació és que allí poden apren­dre com gua­nyar diners. S'equi­vo­quen. Apre­nen a ges­ti­o­nar béns i per­so­nes, i a crear riquesa, però aquesta ha d'estar al ser­vei de la soci­e­tat i no pas d'ells matei­xos. Aquesta afir­mació d'una certa trans­cendència es con­firma si tenim en compte que les dues esco­les men­ci­o­na­des estan estre­ta­ment vin­cu­la­des a l'església catòlica. Els pro­fes­sors tenen aque­lla consciència, la gran majo­ria, però no sé si tots els alum­nes s'ado­nen que no hi van a fer-se rics, sinó a fer-se millors ciu­ta­dans del que eren quan hi van entrar. The Eco­no­mist comenta que, en una escola de nego­cis, és tant o més impor­tant la gent que s'hi troba, que el que s'hi aprèn. Es refe­reix, suposo, a la importància de tre­ba­llar amb gent de talent, que podria arri­bar a ser una gran ajuda. Però hi ha alum­nes de les esco­les cata­la­nes que el que espe­ren tro­bar-hi és sobre­tot per­so­nes d'un nivell econòmic i social alt, l'amis­tat de les quals pot faci­li­tar el seu futur pro­fes­si­o­nal.

No cal dir, d'altra banda, que la matri­cu­lació en una d'aques­tes esco­les no està pre­ci­sa­ment a l'abast de tot­hom. Els seus gra­du­ats tin­dran poder el dia de demà. Però, al ser­vei de qui? Entrem ales­ho­res en el ter­reny de l'ètica, una assig­na­tura que figura a tots els cur­sos de les esco­les de nego­cis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.