Opinió

són faves comptades

En un ball de xifres

Estem perseguits pels números: els de l'IVA, els del deute grec, etc.

Ja deuen saber que aquest dilluns, segons diuen les Naci­ons Uni­des, hem arri­bat a la xifra de set mil mili­ons de per­so­nes que habi­tem aquest pla­neta. Però ara, men­tre lle­geix aques­tes rat­lles, ja l'hem superada perquè resulta que cada hora nei­xen deu mil per­so­nes apro­xi­ma­da­ment a un ritme de 2,7 cri­a­tu­res per segon i cada dia moren cent mil per­so­nes. A aquest pas, es veu que el 2050 serem nou mil mili­ons de per­so­nes. Sin­ce­ra­ment, crec que deu ser força impos­si­ble cal­cu­lar quants som perquè no tots els que hi són sur­ten en els cen­sos ofi­ci­als i, per tant, no m'estra­nya­ria que fins i tot aquesta xifra no tingués gaire res a veure amb la real. Tam­poc ho sabrem. La que sí que és certa i demos­tra­ble és l'obsessió malal­tissa de la nos­tra soci­e­tat pels números. Aquesta dèria per quan­ti­fi­car-ho tot. No sé si deu ser una manera que tenim els homes i les dones per tenir un major con­trol de tot allò que ens envolta. Estem per­se­guits pels números: els de l'IVA, els dels bene­fi­cis dels bancs, els de les comis­si­ons, el del deute grec, el de l'espoli fis­cal, els dels atu­rats a l'Estat, els de la data de cadu­ci­tat dels iogurts, els dels gols de Messi, els de les con­tra­se­nyes de l'ordi­na­dor, del mòbil o del cai­xer, els de la hipo­teca, els de les velo­ci­tats per­me­ses, els de les talles de pan­ta­lons o sos­te­ni­dors, tot són números irra­ci­o­nals. I aquí volia arri­bar. A la irra­ci­o­na­li­tat dels números o, més ben dit, a la irra­ci­o­na­li­tat que fan fer aquests números. I per enten­dre'ls hem de recu­lar fins a la Grècia clàssica i tro­bar els pitagòrics. Aque­lla orga­nit­zació grega d'astrònoms, músics, matemàtics i filòsofs, que cre­ien que totes les coses són, en essència, números. I la van encer­tar. Ara, també és veri­tat que ells advo­ca­ven per la qua­li­tat dels números i no per la quan­ti­tat, que és al que ens hem abo­cat de manera des­a­fo­rada en l'època moderna. El grup, però, va man­te­nir en secret el des­co­bri­ment dels nom­bres irra­ci­o­nals. Per què? Doncs perquè no podien con­ce­bre que els números no fos­sin per­fec­tes. Un número irra­ci­o­nal és un número que el deci­mal segueix per sem­pre sense repe­tir-se, com el número pi. Per tant, estem abo­cats a viure en un ball de xifres per­ma­nent, encara que ens decla­rem ober­ta­ment de lle­tres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.