Temps de fira

Al maig a Vila­franca, a l'octu­bre al Ven­drell, ara al novem­bre a Vila­nova i al desem­bre tor­nem a Vila­franca, calen­dari firal força com­plet. Ara aug­men­tat al Gar­raf per algu­nes mos­tres a Cube­lles, Ribes i Canye­lles.

A Vila­nova és temps de fira, el segon diu­menge després de Tots Sants la cita expo­si­tiva es tras­llada a la capi­tal del Gar­raf. Exer­ceix aquests tres dies (de l'11 al 13) com el cen­tre del comerç, de la transacció, de l'expo­sició d'allò que podem ofe­rir als altres fruit del nos­tre esforç i tre­ball col·lec­tiu.

Fira que ve d'antic, amb suc­ces­si­ves des­a­pa­ri­ci­ons i renai­xe­ments ha pas­sat per gai­rebé tots els sec­tors de tre­ball. Si van començar, en el temps més con­tem­po­rani, com un expo­nent de la nos­tra poten­ci­a­li­tat avícola, van tenir moments impor­tants com a fira de bes­tiar i després de la mos­tra del potent món indus­trial de la ciu­tat i, natu­ral­ment, del sec­tor de l'asse­gu­rança i de l'omni­po­tent món immo­bi­li­ari que ara ja, de mal borràs, intenta sal­var els mobles. Sorprèn la poca pre­sen­tació històrica del sec­tor marítim.

La fira porta records, posar-se el pri­mer abric (i feia calor tan­ma­teix), les atrac­ci­ons rònegues però amb encant, les fulles dels plàtans cai­gu­des a dojo, també alguna pluja ino­por­tuna, la reco­llida de fullets, pros­pec­tes, glo­bus de pro­pa­ganda i mil collo­na­des més. Porta a recórrer de nou currículums d'interes­sos diver­sos que hom pot tenir i tro­bar al llarg del temps, invents trans­for­ma­dors expo­sats com a primícia, noves tècni­ques impen­sa­des, l'automòbil d'ocasió, l'ine­vi­ta­ble però agraït embo­tit de la Cata­lu­nya pro­funda i ara ja fins i tot els pro­duc­tes adot­ze­nats dels comerços que abans només rega­lava l'home de les man­tes com la torna d'haver com­prat un lot com­plet.

En temps de crisi cal posar en solfa totes les poten­ci­a­li­tats i no se'ns escapa que la fira pot ser un bon moment per mos­trar les mol­tes pos­si­bi­li­tats que té el nos­tre ter­ri­tori i els seus sec­tors pro­duc­tius. Seria desit­ja­ble que la fira servís, més enllà de la part més popu­lar i de diver­ti­ment, com un pos­si­ble revul­siu que mobi­litzi les pos­si­bi­li­tats i facul­tats econòmiques.

Si és així la fira con­ti­nuarà essent útil i fins i tot necessària. És, doncs, el moment de treure'n col·lec­ti­va­ment pro­fit. Temps de fira, temps de noves opor­tu­ni­tats.