A propòsit, senyors

Amb la inauguració de la campanya electoral ha començat el carnaval dialèctic de les promeses, els retrets dels uns contra els altres i les manifestacions pomposes. És el joc que precedeix la nostra trobada amb les urnes, i que tracta d'engalipar-nos amb les flors i violes de sempre. Enguany, però, disposen d'un nou element, la crisi econòmica, monstre d'abast universal que malament podran solucionar les receptes localistes, sigui quina sigui la formació política que les proposi. He redactat aquest preàmbul per, tot seguit, introduir-me en un altre afer electoral, aquest de dimensions molt menys escandaloses que les d'unes eleccions generals: les de les municipals. A Girona no fa gaire que els ciutadans, amb el seu vot, van provocar un canvi de govern a la Casa de la Vila, i espero que el temps doni la raó als qui van optar per CiU. I ho dic amb tot el meu respecte envers l'equip del PSC que va regir-nos durant tants anys. Però, bé, i tornant al tema del carnaval dialèctic, algú, durant la campanya municipal, va escoltar als candidats, a tots, als d'un color i als de l'altre, prometre coses tan senzilles de prometre com arreglar d'una vegada per totes el problema de les basses que, sempre que plou, es formen als passos de vianants? Perquè les basses en qüestió són responsabilitat de l'Ajuntament, atès que són conseqüència d'unes obres públiques mal fetes, és a dir, fetes sense tenir en compte els ciutadans. ¿Què els costava als tècnics cervells pensants posar-hi unes reixetes de drenatge com les que hi ha, i de notable llargària, a les places Miquel de Palol i Prudenci Bertrana? I es tracta d'un problema que s'arrossega des de fa més d'una dècada, i que ben segur que molts dels integrants de les llistes municipals deuen haver maleït, sota la pluja, a l'hora de travessar un carrer embassat.

Una altra: el tram inicial de l'avinguda Josep Tarradellas, entre el carrer de Pedret i el de l'illa de Fuerteventura, que s'unirà amb la seva continuació per l'àrea de Fontajau gràcies al pont que s'està construint sobre el Ter, un tram tanmateix ample, no té enllumenament, no hi ha fanals. De nit, doncs, està completament a les fosques i, això no obstant, molta gent el travessa per anar al supermercat que és a tocar, amb el risc que això comporta pel nombre de vehicles que hi circulen. Per als nostres regidors, per a segons quins carrers, i recordant Goethe: llum, més llum!