La solució a la crisi

Rubal­caba va ser el pri­mer de que­dar evidència. Així que va ser pro­cla­mat can­di­dat del PSOE a les elec­ci­ons del dia 20, li va fal­tar temps per anun­ciar una sèrie de mesu­res per superar la crisi econòmica. Com si no hagués estat minis­tre fins el dia abans, com si no hagués estat en el govern a qui cor­res­pon pren­dre les deci­si­ons en aquests moments. Si tenia tan­tes bones idees, per què no les havia posat a dis­po­sició de Zapa­tero i en canvi les anun­ci­ava per apli­car a par­tir del dia 20 si era el gua­nya­dor? La res­posta és, lamen­ta­ble­ment, la de sem­pre: perquè els polítics tenen el cap en el seu món i no en el món real. Després, quan la gent només fent ser­vir el sen­tit comú li va fer veure el pate­tisme de la situ­ació, va mirar d'arre­glar-ho i, és clar, encara ho va espat­llar més.

Com més s'acos­tava la cam­pa­nya elec­to­ral, però, la cosa només podia fer que empit­jo­rar. No es pot ser opti­mista en relació amb el sen­tit comú quan s'apro­pen unes elec­ci­ons. Les cam­pa­nyes, ja se sap, con­ver­tei­xen els polítics en vene­dors de fum. No només no hi ha cap can­di­dat enlloc que no es recorda del ridícul de Rubal­caba, sinó que quan se'ls pre­gunta per la sor­tida de la crisi tots tenen un res­sort automàtic que els fa pro­po­sar fórmu­les infal·libles per reac­ti­var l'eco­no­mia i fer bai­xar l'atur. Cadas­cun, és clar, tenint en compte la seva cli­en­tela elec­to­ral. Per tant, uns apu­ja­ran els impos­tos als rics i naci­o­na­lit­za­ran la banca i els de l'altra banda aju­da­ran els empre­sa­ris i faci­li­ta­ran l'aco­mi­a­da­ment. I entre­mig, tota mena de gan­gues que fins a la fira de la cam­pa­nya han estat ben guar­da­des al calaix de la irres­pon­sa­bi­li­tat política, per aire­jar-les només quan s'ha d'anar a la caça del votant. Són xim­ples que pre­nen per xim­ples els votants. Però com que són els seus xim­ples i si no gua­nya­ran els xim­ples dels altres... Seguint la seva lògica, la solució a la crisi era sim­ple­ment con­vo­car elec­ci­ons. Si n'hi hagués hagut abans, tots hau­rien posat a dis­po­sició dels ciu­ta­dans totes aques­tes recep­tes infal·libles que ara esgri­mei­xen sense ver­go­nya.

Ara fan el que no han estat capaços de fer des de la res­pon­sa­bi­li­tat de govern o de fer opo­sició, que és una res­pon­sa­bi­li­tat tan gran com l'altra, i més en una situ­ació tan com­pli­cada com l'actual. Això sí, si el manual diu que no es poden posar mai d'acord, en cam­pa­nya encara menys.