Dones maltractades

Aviat farà qua­ranta anys que vaig ingres­sar al PSUC: hi con­ti­nuo afi­liat i, aquest cop, estic al dia pel que fa al paga­ment de la quota. Al PSUC apreníem a per­dre en posi­tiu: per­dre elec­ci­ons, per exem­ple, era un clàssic en el nos­tre currículum polític. Recordo amb pre­cisió les reu­ni­ons del comitè cen­tral, després de cada des­feta: en sor­tia esti­mu­lat, i això que sóc ben poc de reu­ni­ons. Ara, però, em temo que el vell PSUC s'esti­gui trans­for­mant en el PSUN (Par­tit ¿Soci­a­lista? Uni­fi­cat de la Nostàlgia). I si sem­pre he defen­sat que la nostàlgia és legítima, també he cre­gut –i crec– que allò que ens ha de mar­car, als ja vells, com jo, i als encara joves, és la volun­tat d'apli­car l'ener­gia que ens quedi per denun­ciar injustícies, dis­fun­ci­ons legals i aber­ra­ci­ons, indig­nes d'una soci­e­tat cohe­rent.

Con­vo­cat per la Pla­ta­forma Femi­nista de l'Ate­neo de Madrid m'he ado­nat, amb dades a la mà, que la impu­ni­tat dels mal­trac­ta­dors, la ine­ficàcia de les mesu­res san­ci­o­na­des pels Par­la­ments, el pati­ment ingent de les vícti­mes, no apa­rei­xen com a qüestió cen­tral per als par­tits que opten a tenir repre­sen­tació par­la­mentària un dia d'aires tan necrofílics –em refe­reixo, és clar!, a la mort de Dur­ruti– com el 20-N. El ter­ro­risme sexista no sus­cita els debats de les altres expres­si­ons del ter­ro­risme pre­te­sa­ment polític. I això que les xifres ens diuen que el mas­clisme aber­rant ha matat i mata molt més que ETA o que l'ano­me­nat fona­men­ta­lisme islàmic. Con­vi­vim amb més de dos mili­ons de dones sis­temàtica­ment mal­trac­ta­des i hi ha, ofi­ci­al­ment, en aquest 2011, més de 52 dones assas­si­na­des per la seva pare­lla. Quan ho comen­tes amb la gent amiga, i entesa en política i en lleis, invo­quen aque­lla llei, apro­vada per acla­mació –Ley de Medi­das de Pro­tección Inte­gral con­tra la Vio­len­cia de Género– del 2004, un sos­pitós –¿o sarcàstic?– 28 de desem­bre. ¿Qui exi­geix res­pon­sa­bi­li­tats als fun­ci­o­na­ris de l'admi­nis­tració de justícia que incom­plei­xen –els fets ho cer­ti­fi­quen– l'obli­gació de pro­te­gir les vícti­mes de la violència mas­clista? ¿Qui plan­teja la revisió d'una llei que ha demos­trat que té massa forats per con­ver­tir-la en inútil? ¿Qui fa ban­dera de l'era­di­cació d'una xacra que ens degrada com el mal­trac­ta­ment a les dones?