Llei electoral de la vella política

A Catalunya no tenim llei electoral pròpia, i malgrat tres dècades de majories parlamentàries sobiranistes seguim depenent de l'espanyola. Dret a decidir? Dret a no decidir per interès partidista, tacticisme o covardia. La llei electoral és filla de la Transició, concebuda en una habitació a les fosques del tardofranquisme. A l'era d'internet, amb la incorporació com a votants de generacions de nadius digitals, la regulació actual dels processos electorals no té cap sentit. Està del tot desfasada. La prova és que una descoordinació entre junta i cens electoral i algun altre organisme públic escurçarà el termini per emetre el vot per correu –postal!– a la demarcació de Barcelona. Podem fer mil gestions, consums i compres des del mòbil, la tauleta i l'ordinador, però si ets fora el 20-N has de sofrir una burocràcia esgotadora per acabar votant amb el correu que fèiem servir dècades enrere.

Per què no ens deixen votar per internet? Per què no ens governen consultant-nos? Senzillament, perquè molts polítics no s'han assabentat que el món ha canviat. La prova la tenim quan els polítics tenen l'oportunitat de demostrar-nos que han entès la revolució digital. Ahir mateix va haver de dimitir l'aspirant a senadora del PP per Balears Francisca Pol per haver publicat al seu Facebook un fotomuntatge de Carme Chacón ensenyant un pit al costat de militars i la frase “el que ha de fer una ministra del PSOE per guanyar vots”. Ja té nassos que sigui una dona qui escampi imatges vergonyoses d'aquest estil. La poca traça que demostra aquesta senadora frustrada i d'altres càrrecs polítics amb les eines 2.0 és un insult a tot foment públic de l'alfabetització digital. A Twitter, els polítics alienígenes no paren de repetir consignes, a Facebook mostren el pitjor de si mateixos a cop de frivolitat. Un drama que dóna la mida dels electes que estem a punt d'enviar al Congrés i el Senat. Sort que algun demostra que ha entès el missatge. Patiu, perquè són l'excepció.