Obsessió

No cal per­dre's de vista per saber per on ani­ran els trets després de les elec­ci­ons gene­rals. És fàcil saber-ho perquè fins i tot les auto­ri­tats euro­pees estan donant argu­ments: el gran cul­pa­ble de la crisi finan­cera espa­nyola, el gran res­pon­sa­ble que el dèficit públic no baixi ni a cano­na­des és l'Estat de les auto­no­mies. És a dir, no que un excés de diner en cir­cu­lació a baix tipus d'interès fes de l'endeu­ta­ment sense garan­ties el nucli del negoci ban­cari; no que algú estirés més el braç que la màniga amb la cons­trucció d'habi­tat­ges con­ver­tits en un objecte d'espe­cu­lació; no: la culpa és de l'Estat de les auto­no­mies, res­pon­sa­bles només del 25% del deute glo­bal de l'Estat espa­nyol.

Però ni que baixés Déu a expli­car aquests i altres argu­ments que a mi se m'esca­pen, els que hi han posat la proa con­tra l'Estat de les auto­no­mies no es dei­xa­rien convèncer. Les volen con­ver­tir, amb molta gene­ro­si­tat, en una mena de dipu­ta­ci­ons. Però les com­petències impor­tants, com ara la salut i l'edu­cació, han de tor­nar a la sub­jecció del cen­tra­lisme jacobí. ¿Quin idi­oma s'uti­lit­za­ria a les esco­les de Cata­lu­nya si l'edu­cació no ens hagués estat trans­fe­rida?

El fet és que hi ha alguns, que per a més inri s'auto­a­no­me­nen libe­rals, que estan obses­si­o­nats amb la pre­sumpta rup­tura d'Espa­nya i veuen amb alarma qual­se­vol que pensi dife­rent d'ells.

La Comissió Euro­pea ha tret Cata­lu­nya del sac de les auto­no­mies mal­ba­ra­ta­do­res. Cre­uen que això dis­su­a­dirà els que ens la tenen votada? Ni par­lar-ne. Com fan sem­pre, igno­ra­ran tot allò que vagi en con­tra dels seus desig­nis.