El massís dels Ports

La tar­dor és l'època de l'any més agraïda per visi­tar el massís dels Ports. Els Ports són una impres­si­o­nant ser­ra­lada de més de mil quilòmetres qua­drats, gai­rebé des­ha­bi­tada, on con­flu­ei­xen els sis­te­mes orogràfics del lle­vant penin­su­lar: la ser­ra­lada cos­tera cata­lana des de les ser­res del Mont­sant i del Boix; les mun­ta­nyes del Maes­trat i el Penya­go­losa des del sud; i la serra de Gudar, cap al sis­tema ibèric, des del Terol ara­gonès.

Fa uns anys va haver-li la dis­cussió de si calia ano­me­nar-los en plu­ral (els Ports) o en sin­gu­lar (el Port); les argu­men­ta­ci­ons en tots dos sen­tits són expli­ca­bles. Des de Tor­tosa estant, es parla del Port, igual que des dels altres pobles; tots, però, hi afe­gei­xen el nom de la loca­li­tat de referència. El resul­tat és que hi ha el Port de Tor­tosa, el d'Horta, el d'Arnes, el de Beseit, el Port de Fre­des... Pot­ser per això la deno­mi­nació car­togràfica usual és la de Ports de Tor­tosa-Beseit, per la seva per­ti­nença a Cata­lu­nya i Aragó, a la qual manca la referència valen­ci­ana de Fre­des o la Tinença, per com­ple­tar la rea­li­tat con­junta de massís dels Ports (ara sí, en plu­ral). Qüestió de noms, com deia Fus­ter refe­rint-se al seu país. Polèmiques de cam­pa­nar.

Els Ports estan pro­te­gits com a parc natu­ral i, a més, reserva de caça, per la part cata­lana i valen­ci­ana, però no per Aragó, tot i que inclou un dels parat­ges més des­ta­cats del con­junt: les Gúbies del Par­ris­sal i la vila de Vesat. La seva façana nord és la més rica en aigües (els rius Cana­leta, Estrets, Algars, Ull­demó i Matar­ra­nya), però al sud és on hi ha la reserva sin­gu­lar de la Fageda de la Font del Retaule, la més meri­di­o­nal d'Europa, aquests dies en el seu màxim esplen­dor; el mones­tir de Beni­fas­sar, els poblets de la Tinença, i els parat­ges rove­llo­nai­res en direcció als Ports de More­lla (uns altres Ports sense tren­ca­ment de con­tinuïtat). Diuen els ente­sos que fa uns anys, començant a cami­nar a Roque­tes, es podria arri­bar fins a Terol i Conca sense tocar asfalt, tret del port de Torre Miro i Mora de Rubi­e­los, vora el riu Millars. El con­junt dels Ports té gran vari­e­tat i riquesa, espe­ci­al­ment botànica, que merei­xe­ria un trac­ta­ment més acu­rat per part de les admi­nis­tra­ci­ons. Tal vegada la pro­posta d'un parc natu­ral inter­co­mu­ni­tari, ges­ti­o­nat con­jun­ta­ment per Cata­lu­nya, València i Aragó; o d'un parc naci­o­nal sota la tutela de l'Estat.