Sense embuts
Cameron o Berlusconi?
No ens ho ha pas de dir ni el senyor Duran ni el senyor Mas: qualsevol persona mínimament informada i equànime ja sap que la majoria absoluta del PP pot tenir efectes devastadors per a Catalunya. Els arguments que la sustenten, aquesta afirmació, no cal pas cercar-los en aquells temps del segon govern d'Aznar; n'hi ha prou de passar revista a tot allò que han fet en els últims anys, des de l'oposició, el senyor Rajoy i el seu equip.
El problema del PP no és que sigui un partit de dretes; allò que més preocupa són les peculiaritats de la democràcia que practica. En el seu ideari, importa més l'objectiu que no pas la netedat democràtica dels mitjans que utilitza per assolir-lo. La mentida, per exemple. O el populisme. I la demagògia. Tothom s'equivoca. Però, té cap credibilitat aquest assaig de contrició que ha fet el senyor Fernández Díez just abans de quedar-se afònic? Teatre, només teatre; perquè, per ser sincera, la disculpa havia de tenir un to més proporcionat als enormes danys que es van causar. I havia de preveure com es guariran, els mals que encara duren.
El senyor Cameron s'ha compromès a respectar la voluntat del escocesos. El senyor Berlusconi va construir, amb la força dels vots, una cuirassa que de moment l'ha fet immune a l'autoritat dels tribunals. Què farà, el senyor Rajoy? Respectarà la voluntat dels catalans o usarà la força dels vots per evitar que es pronunciïn?
