Susqueda

Des que el con­se­ller Bal­ta­sar va anar a resar a la More­neta durant la sequera d'ara fa tres anys, que els grans pan­tans cata­lans viuen una època de glòria. Fixeu-vos en el de Sus­queda, per exem­ple. Ahir va tor­nar a ofe­rir-nos un gran espec­ta­cle, quan l'aigua es va des­bor­dar per la part més alta de la gran paret de ciment aixe­cada els anys sei­xanta. És un fet que ha succeït molt poques vega­des i que aquest any 2011 hem tin­gut la sort de poder veure en dues oca­si­ons. Algú dirà que és aigua mal­gas­tada. Cer­ta­ment, en aquest país on no saps mai si plourà o tin­drem sequera, tota l'aigua que puguem emma­gat­ze­mar és poca. No em nega­ran, però, que, de tant en tant, val la pena que­dar-nos una estona con­tem­plant emba­da­lits com l'aigua cau. És el que fan milers de turis­tes a llocs on hi ha grans cas­ca­des. I és el que van poder fer ahir uns quants afor­tu­nats davant el nos­tre par­ti­cu­lar i efímer Niàgara.