A la gran, en lloc de la xica

Hi ha qui té inna­tes faci­li­tats per clas­si­fi­car i dis­tri­buir res­pon­sa­bi­li­tats a uns i altres, sabent-se posseïdor de la veri­tat i fent la seva par­ti­cu­lar lec­tura de la geo­gra­fia i la història. Els cul­pa­bles sem­pre són els altres i els drets adqui­rits donen patent per dir les bar­ba­ri­tats més abso­lu­tes, segurs que allò que
es defi­neix com a dre­tes o esquer­res no són línies paral·leles sinó rec­tes que con­flu­ei­xen molt abans del que podria espe­rar-se.

Des del dret que li dóna el títol de baró en el soci­a­lisme i pre­si­dent en fun­ci­ons del Congrés de Dipu­tats, quasi extin­gi­des, José Bono ha par­lat dels naci­o­na­lis­mes a lo grande, aquells de la uni­dad de des­tino en lo uni­ver­sal, pro­pis de qui ha mamat el falan­gisme des del bres­sol fami­liar i s'ha edu­cat en els prin­ci­pis del fran­quisme, encara que cir­cums­tan­ci­al­ment hagi coin­ci­dit amb l'estratègia pso­e­ci­a­lista. Bono parla del naci­o­na­lisme en gran per con­tra­po­sar-lo al naci­o­na­lisme a lo chico, aquell que es defensa des de ter­ri­to­ris perifèrics, pot­ser pels que no s'atre­vei­xen a par­lar ober­ta­ment d'inde­pen­den­tisme o pot­ser només par­lant en clau interna i desa­cre­di­tar el pos­si­ble lide­ratge del propi par­tit si pro­ce­deix de fede­ra­ci­ons de dub­tosa fide­li­tat cen­tra­lista. I José Bono és prou clar en la dis­secció d'aquests con­cep­tes.

D'una o altra manera, sem­pre la mateixa cançó. El naci­o­na­lisme espa­nyol ha de ser, per defi­nició, cen­tra­lista. Els naci­o­na­lis­mes perifèrics són seces­si­o­nis­tes i la deno­mi­nació fede­ra­lista del PSOE només és un arti­fici sense con­tin­gut. Aquest és el pro­blema: dins el soci­a­lisme espa­nyol hi ha una majo­ria de naci­o­na­lis­tes espa­nyo­lis­tes radi­cals que no accep­ten la rea­li­tat plu­ri­na­ci­o­nal de l'Estat i que ni tan sols es cre­uen el prin­cipi fun­da­ci­o­nal fede­ra­lista del seu par­tit. Tal­ment, les teòriques dre­tes i esquer­res espa­nyo­les coin­ci­dei­xen a menys­te­nir els drets de les naci­ons perifèriques i cre­uen fer­ma­ment en els drets de con­questa. Així ens va i és difícil man­te­nir un pro­jecte con­junt quan encara es pensa que hi ha una ciu­ta­da­nia en gran i una altra en petit. Per sort, Bono i els que pen­sen com Bono con­tri­bu­ei­xen a obrir els ulls a més d'un i aju­den a ali­men­tar una visió dife­rent de les rela­ci­ons entre Cas­te­lla i Cata­lu­nya.