La burgesia monàrquica

He dedi­cat mol­tes hores a estu­diar la bur­ge­sia cata­lana. He escrit cen­te­nars de pàgines sobre la bur­ge­sia empre­ne­dora i he insi­nuat que reco­nei­xia també una bur­ge­sia empre­nya­dora. Ara m'adono que hauré d'anar pre­ci­sant. Un arti­cle de La Van­guar­dia –19 de novem­bre– em per­met iden­ti­fi­car uns quants mem­bres de la bur­ge­sia monàrquica, que han res­tau­rat i rega­lat el vell veler For­tuna al rei Joan Car­les. Aquest –el veler, no el rei–, no tor­narà a nave­gar, sinó que anirà al museu. Tot i que la casa reial no ha fet reta­lla­des sobre el seu pres­su­post a càrrec dels con­tri­bu­ents, s'entén que els diners no li arri­bes­sin per a aquesta des­pesa. Alguns dels donants són vells monàrquics, altres nous, però tots es poden afe­gir a la llista dels incon­di­ci­o­nals d'un règim que no passa pel millor moment.

A la llista hi sur­ten 27 empre­sa­ris gene­ro­sos. Dis­set són cata­lans, pot­ser perquè a Cata­lu­nya tenim mar, i si hi ha un hote­ler mallorquí és pel mateix motiu. Més sor­pre­nent és la presència d'un ban­quer andorrà –el riu Valira no és nave­ga­ble–, un finan­cer veneçolà d'història com­plexa –per dir-ho cari­ta­ti­va­ment–, un minis­tre d'Indústria amb Adolfo Suárez i ara empre­sari immo­bi­li­ari de gruix, tres ger­mans Entre­ca­na­les –majo­ri­ta­ris d'Acci­ona–, un indus­trial far­macèutic, un alt exe­cu­tiu espa­nyol del Deutsche Bank, el pro­pi­e­tari d'un grup ali­men­tari, nat a Palència, i un far­macèutic asso­ciat amb la Bayer.

Els cata­lans són: Javier Godó, del grup La Van­guar­dia, monàrquic per vocació i títol nobi­li­ari; Marià Puig, per­fu­mista i un dels pocs cata­lans con­vi­dats al casa­ment de la filla de José María Aznar; Pere Mir, amic del rei des que era príncep i expro­pi­e­tari de Deri­va­dos Fores­ta­les, a Sant Celoni; Josep Esteve dels Labo­ra­to­ris que por­ten el seu nom; Alberto Palatchi, de Pro­no­vias; Isak Andic, l'home de Mango, nas­cut a Tur­quia i pre­si­dent de l'Ins­ti­tut de l'Empresa Fami­liar, amb seu a Madrid; Ramon Miquel, titu­lar de la pri­mera empresa de dis­tri­bució cata­lana, nas­cut a Figue­res, una ciu­tat que té més tra­dició repu­bli­cana que monàrquica; Joa­quim Folch, el rei de les pin­tu­res –Indústries Titan–; Borja García-Nieto, pre­si­dent del Círculo Ecu­es­tre i mem­bre d'una firma cen­tenària d'inver­si­ons i gestió de patri­mo­nis; Luis Conde i Gerardo See­li­ger, dos caçadors de talents –head-hun­ters– que mai no han estat caçats; Artur Caru­lla, del grup Agro­li­men i ara, en part, del diari Ara –per­do­neu la redundància!–; Ignasi Fer­rero, de Nutr­expa-Cola Cao, una de les empre­ses més hermètiques del nos­tre país; Emili Cua­tre­ca­sas del bufet d'advo­cats del Cinc d'Oros de Bar­ce­lona; Joan Gas­part, expre­si­dent del Barça i hote­ler; San­dro Rosell, pre­si­dent del Barça. Final­ment, el navi­lier Cusí, amic de sem­pre del rei. Cusí, en nom dels gene­ro­sos donants, va expres­sar el seu agraïment al rei –no hau­ria d'haver estat a l'inrevés?– per haver “recor­re­gut junts els mars, espa­nyo­lit­zant la vela des del cor”.

No puc negar que m'he com­mo­gut en veure tants amics a davant del veler res­tau­rat. Però m'he pre­gun­tat: era aquesta la inversió més opor­tuna?