S'ha de tenir fe

Fa uns anys –no gai­res– tot­hom apos­tava per l'eco­no­mia espe­cu­la­tiva; era la millor manera de fer diner fàcil. Si tenies qua­tre duros, calia inver­tir-los en el totxo, que era el que donava guanys impor­tants. I si gosa­ves par­lar d'eco­no­mia pro­duc­tiva, et trac­ta­ven d'ingenu o d'il·lumi­nat. Hi va haver gent que va fer molts diners, però ja veuen on ens ha por­tat tot ple­gat. Ara el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Artur Mas, ens deixa molt clar que res tor­narà a ser com abans. Que ja cal que ens cal­cem, perquè les reta­lla­des són l'única alter­na­tiva, i les que hem vist fins ara no són res com­pa­rat amb el que encara ha de venir. No enga­nya ningú. Es reta­llen sous, ser­veis, llocs de tre­ball, con­sum, etc. Tot ple­gat un mis­satge poc espe­rançador i poc opti­mista per enca­rar el futur. Però no patei­xin, perquè Mari­ano Rajoy té la solució. No l'ha expli­cada, ni tam­poc el seu pro­grama, però ho ha dit molt clar: “gover­naré com Déu mana”.