Mort sense dalla

La imatge gràfica de la mort, que tra­di­ci­o­nal­ment tenia a veure amb un espec­tre enca­put­xat i amb una dalla, ha cai­gut en desús. Només cal veure els paquets de cigar­re­tes que (legal­ment) es venen en els estancs per com­pro­var que, al cos­tat d'eslògans més o menys amenaçadors, la imatge gràfica de la mort, en l'actu­a­li­tat, té a veure amb els efec­tes del càncer, per exem­ple, un mela­noma espès i volu­minós al sota­barba. Pro­ba­ble­ment, les auto­ri­tats sanitàries o els cre­a­tius devien pen­sar, en el moment de fer la publi­ci­tat, que la icona tra­di­ci­o­nal de la mort amb dalla resul­ta­ria incom­pren­si­ble per a la majo­ria del ciu­ta­dans que han aban­do­nat els àmbits rurals per des­plaçar-se als àmbits urbans. A mi em sem­bla molt bé que els sim­bo­lis­mes es moder­nit­zin i els tumors subs­ti­tu­ei­xin les dalles si, així, tot­hom ho ha d'enten­dre millor. El que no em sem­bla tan bé és que sobre deter­mi­nats hàbits soci­als no s'adver­teixi o s'ame­naci els ciu­ta­dans amb la imatge gràfica dels efec­tes que cau­sen. Així, per exem­ple, crec que els vehi­cles amb capa­ci­tat d'exce­dir els límits legals de velo­ci­tat (és a dir, tots) hau­rien d'incor­po­rar logo­tips en vinil amb foto­gra­fies de cos­sos atra­pats entre la fer­ra­lla.

Les actes de casa­ment o d'unió de fet, a banda de la lle­tra i el tim­brat, hau­rien d'incloure imat­ges de la cònjuge pas­sada a gani­vet, amb adver­ti­ment de les auto­ri­tats sobre el fet que viure en pare­lla pot ser causa de mort i com a reforç de les cam­pa­nyes con­tra la violència mas­clista.

En les ofi­ci­nes bancàries i en els des­pat­xos nota­ri­als, els con­trac­tes i les escrip­tu­res hipo­tecàries, a banda de la lle­tra petita, hau­rien d'incloure imat­ges de la misèria i de famílies sen­ce­res aban­do­nant el domi­cili i con­ver­tint-se en sense sos­tre.

Els paquets i les bos­se­tes de plàstic dels esta­bli­ments de lle­po­lies, situ­ats a tocar de les esco­les i que satu­ren de sucre tota la població infan­til fins a l'ado­lescència, hau­rien d'incloure la imatge de l'obe­si­tat i de la dia­be­tis, amb mares des­per­tant els seus fills de bon matí amb la injecció de la insu­lina a punt. Els auri­cu­lars hau­rien de por­tar asso­ci­ada la imatge de l'audiòfon; els acces­sos a les zones turísti­ques de platja, la imatge del càncer de pell; els punts de venda d'alco­hol, la imatge del fetge gras o cirròtic...