Serà valent, el PSC?

S'hi estarà d'acord o no, però aquesta de la senyora Tura és una idea potent. Dei­xar en mans
de la militància l'elecció del prin­ci­pal diri­gent
d'un par­tit és una pro­posta que no es pot rebut­jar sense un bon
motiu. I menys si es
tracta d'un par­tit tan
en hores bai­xes, tan
sense nord, com el PSC: hi ha res més dina­mit­za­dor que cri­dar la gent a par­ti­ci­par, a deci­dir?

No sé què diran el senyor Ros, el senyor Navarro o el senyor Elena, els can­di­dats que ja s'han apun­tat a la con­tesa per la direcció del par­tit. Res no fa pen­sar que la pro­po­sició els ompli d'entu­si­asme: a vega­des, els silen­cis són més expres­sius que mil parau­les. Però, si final­ment la rebut­gen, serà curiós escol­tar els motius que donen per pre­fe­rir sot­me­tre's a la volun­tat d'uns dele­gats en un congrés i no a la de tota la militància. No he esmen­tat el senyor Iceta perquè, si ho he entès bé, ell només serà can­di­dat si els altres desis­tei­xen i se li posen al dar­rere.

De la can­di­da­tura única con­sen­su­ada en la penom­bra de les bam­bo­li­nes i rati­fi­cada de manera unànime en un congrés
a la mul­ti­pli­ci­tat de can­di­da­tu­res sot­me­ses a la
decisió del con­junt dels mili­tants hi va tot un uni­vers. Serà valent, el PSC, ara que pot? Triarà el
camí que tard o d'hora hau­ran de tran­si­tar tots els par­tits com­pro­me­sos amb la millora de la
qua­li­tat democràtica?
O es dei­xarà caure pel pen­dent fàcil d'esce­ni­fi­car grans can­vis per
dei­xar-ho tot igual?