Dimonis

L'enfron­ta­ment en marxa entre l'Iran i la Gran Bre­ta­nya ha desen­ter­rat de nou l'ús del voca­ble, no sé si d'això se'n pot dir adjec­tiu, Gran Satan. Els comen­ta­ris­tes de la tele­visió persa i alguns dels aia­tol·làs han tor­nat a refe­rir-s'hi amb gran delec­tació després d'uns anys en els quals no era a penes usat i fins i tot sonava anacrònic. Si abans el Gran Satan eren els Estats Units, l'únic canvi és que ara és la Gran Bre­ta­nya. Una diferència menor, de matís gai­rebé, vist des de la distància de Tehe­ran.

Reco­nec que l'ús d'aquesta des­qua­li­fi­cació sem­pre m'ha intri­gat. Per què Gran Satan? Fins on jo sé, l'expressió no està en la tra­dició persa i se la va inven­tar Kho­meini en un dis­curs pro­nun­ciat el novem­bre del setanta-nou, dis­curs i eslògan que van tenir un èxit imme­diat. En persa en diuen Shaytân-e Bozorg, expressió que els segui­dors del règim acom­pa­nyen imme­di­a­ta­ment d'una altra encara més difícil de tra­duir i pin­to­resca. Alguna cosa així com “la serp a la qual hem tallat el cap”. Com passa en tants països, el duet rima en la llen­gua pròpia i ha aca­bat ser­vint de ritme per a mani­fes­ta­ci­ons corat­jo­ses i expan­si­ons popu­lars diver­ses.

Però la cosa més intri­gant, i gra­ci­osa, si no fos perquè no en fa cap, de gràcia, és que els Estats Units hi van res­pon­dre el 2002. I ho van fer, ho va fer el pre­si­dent Bush, amb aque­lla carac­te­rit­zació de l'Iran com un dels inte­grants de l'Axe of Evil, això que ací vam tra­duir ràpida­ment per Eix del Mal. La tra­ducció, però, és pobra i no recull la riquesa teològica­ment maligna del mot anglès evil, des­cen­dent directe d'aque­lla “absència de Déu” des­crita per Tomàs d'Aquino.

El resul­tat de tot ple­gat? Que hem tin­gut en con­serva durant dècades una guerra entre dimo­nis però sem­bla que ara que­den minuts per a que ara comence de debò –pas­seu-me l'exa­ge­ració–. Dimo­nis islàmics con­tra dimo­nis cris­ti­ans, això sí. Dimo­nis, però i en defi­ni­tiva. I encara sort que els jueus no tenen en la seua tra­dició, l'ori­ginària de tots els pobles d'Abra­ham, cap figura coin­ci­dent. Perquè només fal­tava Israel sac­se­jant encara més el ves­per teològic…