L'endemà del dissabte

Joschka Fisc­her, l'exmi­nis­tre d'Afers Estran­gers d'Ale­ma­nya, té el cos­tum de fer fúting al barri ber­linès de Gru­newald i a prin­ci­pis de novem­bre, men­tre cor­ria a través de la boira tar­do­ral, va tenir una epi­fa­nia política en què va veure, de cop i volta, un futur via­ble per a Europa. Segons la set­ma­nal ale­ma­nya Der Spi­e­gel, Fisc­her pro­posa una Fede­ració Euro­pea autèntica, en què el con­ti­nent seria dotat d'un cos polític for­mat per repre­sen­tants de tots els par­la­ments de tots els països que, junts, podrien pren­dre deci­si­ons que els afec­tes­sin a tots. Una mena d'Estats Units d'Europa, si es vol. Sem­pre segons Fisc­her, ha arri­bat l'hora d'uni­fi­car-nos de debò i de fer fora totes aque­lles ins­ti­tu­ci­ons euro­pees que clara­ment no fun­ci­o­nen com cal: no és per res, diu, que la sal­vació de l'euro depèn de les xer­ra­des dar­rere por­tes tan­ca­des de Merkel i Sarkozy, i no pas, en abso­lut, del Par­la­ment ni del Con­sell ni de la Comissió euro­peus; una prova en podria ser que Bar­roso, el pre­si­dent d'aquest últim, s'ha tor­nat fan­tas­mal­ment borrós.

Ara bé, si el pla de Fisc­her tira enda­vant, cal­dria que els països euro­peus anòmals, o sigui, sense repre­sen­tació pròpia (repe­tim la lle­ta­nia: Flan­des, Escòcia, Cata­lu­nya i Euskadi), s'espa­vi­les­sin si volen par­ti­ci­par-hi. La pri­mera a fer-ho, segu­ra­ment, serà Escòcia: el referèndum que per­metrà que els esco­ce­sos votin a favor d'un país inde­pen­dent (o com a mínim l'equi­va­lent escocès del règim foral) tindrà lloc abans del 2015 (això és ‘ine­vi­ta­ble', segons el diari lon­di­nenc The Guar­dian).

La crisi actual –que està posant en qüestió tan­tes coses abans dona­des per des­comp­tat, ‘Espa­nya' inclosa– podria ben bé ser el moment que aquells cata­lans que desit­gin la inde­pendència (o, si més no, un con­cert econòmic que soni bé) dei­xes­sin d'anar amb seny de bèstia vella i comen­ces­sin a actuar més aviat amb rauxa de bèstia arra­co­nada. És cert que, a poc a poc, els euro­peus comen­cen a assa­ben­tar-se d'on som al mapa: per exem­ple, actu­al­ment el mateix Guar­dian ofe­reix als seus lec­tors unes vacan­ces a ‘the his­to­ric prin­ci­pa­lity of Cata­lo­nia' que es troba, diu, al ‘racó nord-est de la península ibèrica' i ‘s'estén fins a l'antic com­tat del Ros­selló'. Encara no saben, però, ni la mei­tat de la pel·lícula. No dec ser l'únic que pensa que ara sí que ens toca estre­nar-la sen­cera.