LA CRÒNICA
DE Barcelona
El PP vol manar a Barcelona
La decisió de Xavier Trias de governar en minoria precària va ser valenta. Però no sembla pas que tingués al cap una previsió clara del comportament del Partit Popular de Catalunya. Aquests darrers dies, la pressió per part del partit d'Alberto Fernández Díaz és més forta que mai. Volen entrar al govern barceloní sigui com sigui. El cap del grup municipal del PP ho manifestava obertament abans de les eleccions generals espanyoles. Era una jugada que es feia preveient uns resultats millors dels que després van obtenir. Ja es veien superant fins i tot CiU. No va ser així, però tot i amb això, la cantarella ha continuat. No n'han tingut prou amb l'obtenció de molt més poder del que els correspondria percentualment a la Diputació de Barcelona. Ara, Alberto Fernández Díaz diu que per “lògica” han d'entrar al govern barceloní. Manifesta que sense el PP, CiU no podrà fer aprovar dos importants projectes de la ciutat com són els pressupostos per al 2012 i el Pla d'Acció Municipal 2012-2015 (PAM). El senyor Fernández explica que si CiU consent a pactar amb ells (i ells hi estan disposats) dos acords tan importants per al consistori com són els que acabem d'esmentar, per força no hauria de tenir cap recel a l'hora d'inaugurar, per primer cop, la presència dels populars al govern del Cap i Casal. Fa poc va declarar a COM Ràdio, sense embuts, que “el 23 de desembre s'aprovaran o no els comptes municipals, pressupostos i ordenances. Després s'obre un parèntesi de festes de Nadal i a la tornada, el dilluns 9 de gener, farem un plantejament clar”.
L'hora de la veritat, doncs, s'acosta per a CiU a l'Ajuntament de Barcelona. Probablement molt més aviat del que s'esperaven. No comptaven amb aquesta actitud tan decidida del PP. Que l'alcalde Trias s'ho rumiï bé. Que no oblidi que molta gent el va votar perquè estava tipa d'un partit que feia que manava a l'Ajuntament més temps que moltes de les dictadures més llargues del món. Que calia una mena de període de salubritat democràtica. Donem-los un quant temps a l'oposició perquè s'airegin, va pensar més d'un. De CiU depèn que aquest temps siguin només quatre anys o es pugui allargar una mica més. És obvi que si l'alcalde cedeix a la pressió del PP (legítima, d'altra banda), tenint en compte els resultats de les eleccions municipals, és força possible que el seu pas per la més alta responsabilitat barcelonina acabi sent més fugaç del que voldria.