Bon rotllo

Tots tenim al cap una cançó determinada que quan escoltem de manera imprevista pot transformar, ni que sigui per moments, el nostre capficament, estrès o simples cabòries. A mi em passa aquests dies quan escolto la melodia de l'anunci d'estiu de la meva cervesa favorita. El grup suec Billie the Vision & The Dancers és l'autor d'aquesta peça que acabarem avorrint però que avui encara em contagia optimisme postelectoral, que ens en cal. La cançó del bon rotllo no té res a veure amb la cançó de l'estiu, un invent de fa anys que servia perquè a les festes majors i a les discoteques tothom perdés el sentit del ridícul ballant Los pajaritos o bestieses per l'estil. Estic parlant d'aquella música que és capaç de transportar-nos automàticament a un estat mental ben diferent del que teníem abans que sonin les primeres notes. Potser és només una il·lusió passatgera, una mena d'encanteri que desapareix tal com ha vingut, però que almenys serveix per desconnectar de la dura realitat. Ara que la sensació i el pes de la crisi ens ha arribat fins al moll de l'os, hauria de ser de recepta obligada tenir la capacitat de rebre aquestes sensacions que et fan pensar que tot plegat no és tan merda com sembla. Un amic em va definir fa uns estius el paradigma de la felicitat: la música de Manu Chao, una cervesa gelada i una bona companyia que ens aculli, si pot ser en una hamaca. Poden posar-hi la melodia que vulguin, fins i tot una simfonia o una ària, però res que pugui flagel·lar el cervell com la xaranga que posen a tot drap aquells veïns energúmens que alguna vegada hem hagut de patir o aquells insensats que porten els altaveus fora del cotxe, la qual cosa s'hauria de multar com els decibels de més dels bars que no saben combinar l'ambient amb el descans dels veïns. Tot sigui dit, amb bon rotllo, que d'aquí a una setmana celebrem el solstici d'estiu!