Sarkozy, el refundador

Fa justament tres anys que Nicolas Sarkozy va dir allò tan pompós que s'havia de “refundar el capitalisme”. Va ser a la ciutat francesa de Toló i just abans d'una cimera de caps d'estat i de govern per establir mesures contra la crisi financera i econòmica a escala mundial. Sarkozy va entrar a la cimera amb aquella pinta que té de pinxo amb alces a les sabates en el paper de líder mundial, però se'na va anar amb la cua entre cames com si el Capitalisme en persona li hagués dit que ja es podia ficar la “refundació” per on li semblés, perquè qui mana mana i si més no ara ja sabem que ningú mana més que els mercats, que no deixen de ser l'encarnació del Capitalisme a la terra.

La qüestió és que Sarkozy pot ser i semblar el que es vulgui, però haig de dir que en aquell moment vaig estar d'acord amb ell i que encara hi estic. Una altra cosa és que no sigui possible modificar el sistema capitalista perquè deixi de ser això tan pervers que ens ha dut a la situació actual havent passat per l'etapa d'enriquir molta gent sense escrúpols i havent-nos conduït a una situació en què els que pagarem més aquesta crisi som el que no som rics. Es pot admetre que el capitalisme és un bon sistema per crear riquesa, però també s'ha d'acceptar que es perverteix a l'hora de repartir-la. En fi, Ni Sarkozy ni un servidor podrem fer res per refundar res.

O sí. Sarkozy potser sí. Perquè aquest dijous va tornar a Toló per anunciar una altra idea: “És urgent refundar Europa”. L'escolto i m'ho llegeixo i haig de reconèixer que torno a estar d'acord amb ell. “Europa no és una elecció, és una necessitat. El món no ens esperarà”, hi ha afegit. Bona manera de dir-ho. De dir, és clar, que cal una integració més forta per crear una Europa veritable, un govern europeu que tingui contingut i competències. Ja sigui per acabar d'afrontar la crisi, ja sigui perquè té sentit en el context polític, econòmic i social actual a escala mundial. A Sarkozy li agrada dir-ne “refundació”, però la idea no és nova. El que seria una bona novetat seria que els països de la Unió Europea s'hi posessin. Cosa que vol dir cedir sobirania, una cosa gens fàcil per al país més centralitzat d'Europa. Ja veurem com va. I si serà amb Sarkozy. Perquè l'any vinent hi ha presidencials a França i potser els francesos el “refunden” a ell i n'elegeixen un altre, que seria com passar de refundar a fondre's.