La primera dació en pagament
La primera signatura d'una dació en pagament que cancel·la el deute hipotecari a canvi de l'habitatge demostra allò que moltes entitats bancàries es resisteixen encara a admetre: que hi ha una solució viable per satisfer les demandes dels creditors sense haver de submergir necessàriament els deutors en la pobresa i la desesperació. L'acord, establert entre una parella de Figueres i el Banc de Santander, deixa d'altra banda en evidència el legislador espanyol, que ha estat incapaç d'articular una obligació legal per tal que les entitats financeres deixin de demanar l'impossible als hipotecats que ja no poden pagar. Davant la inoperància dels governants, és la societat la que passa al davant per resoldre una realitat cada vegada més asfixiant. L'acord ha arribat a bon port gràcies a la predisposició del banc i a la tasca de la PAH (Plataforma d'Afectats per la Hipoteca), una organització que es va donar a conèixer públicament a Girona a principi del setembre passat i que aleshores va posar damunt de la taula xifres esfereïdores: cada dia s'executen per impagament vuit desnonaments a la demarcació. “La gent s'està despertant”, asseguren els responsables de la PAH, que anuncia que properament hi haurà a Salt casos semblants a aquest de Figueres. En aquest sentit, insisteixen que el percentatge de gent que decideix mobilitzar-se encara és molt baix, i recorden que s'ha demostrat que passar a l'acció per defensar els teus drets té la seva recompensa. Pel que fa a les entitats financeres, han d'entendre també que l'adopció de fórmules flexibles per recuperar almenys part del deute és un camí més bo que no pas condemnar els deutors a un cul-de-sac sense sortida.