Erudit i divulgador

Joan Solà va rebre ahir el Premi d'Honor de les Lle­tres Cata­la­nes, ins­tituït per Òmnium Cul­tu­ral. Com a lingüista, Solà és, ara per ara, el més des­ta­cat estudiós de la llen­gua cata­lana, sobre­tot pel que fa a sin­taxi. A més del parer del jurat, la vàlua de Solà la reco­nei­xent els seus dei­xe­bles. Diuen que és un pro­fes­sor molt exi­gent, però alhora total­ment pro­per als alum­nes i a les seves ini­ci­a­ti­ves. Solà manté un gran vin­cle amb les noves gene­ra­ci­ons de lingüistes, que se sen­ten enco­rat­jats en la feina pel seu mes­tratge. El didac­tisme de Solà no és només uni­ver­si­tari, ja que amb les seves colum­nes periodísti­ques ha fet arri­bar qüesti­ons lingüísti­ques als neòfits. Som, doncs, davant d'un gran teòric, però també d'un gran divul­ga­dor. Aquest dar­rer aspecte és espe­ci­al­ment des­ta­cat, pel fet que la llen­gua cata­lana, a més de ser matèria per a estu­di­o­sos, és la manera que tenen els ciu­ta­dans del país de comu­ni­car-se i d'expres­sar la seva iden­ti­tat. «Un poble i una llen­gua són dues enti­tats inse­pa­ra­bles, i fins que la classe política i la civil no pren­guin consciència d'això, la llen­gua no serà via­ble», va dir Solà ahir, amb la qual cosa va demos­trar que el seu com­promís és, a més de científic i acadèmic, social.