Ni la Mònica és perfecta

TV3 és la millor tele­visió que sin­to­nit­zem avui, amb diferència. Els seus infor­ma­tius són els més plu­rals. En podem estar orgu­llo­sos. La Tele­visió de Cata­lu­nya no és líder d'audiència per casu­a­li­tat sinó gràcies a la bona feina de la seva plan­ti­lla i a un deci­dit suport dels suc­ces­sius governs del país (mal els pesi a Duran Lleida i Fernández Díaz) que han entès sem­pre que aquesta tele­visió és el mitjà de comu­ni­cació més poderós amb què comp­ten la llen­gua, la cul­tura i la nació cata­la­nes. Però fins i tot la tele­visió que diri­geix amb mes­tratge Mònica Ter­ri­bas és per­fec­ti­ble. Cada cam­pa­nya elec­to­ral els infor­ma­tius de TV3 reci­ten la mateixa lle­ta­nia con­tra la impo­sició dels blocs elec­to­rals. No és que no tin­guin raó, és
que uti­lit­zar un espai d'un canal públic per cana­lit­zar les
deman­des cor­po­ra­ti­ves (espai que paguem entre tots) està
fora de lloc. Si suméssim tots els minuts que dedi­quen a la seva demanda, que­daríem escan­da­lit­zats. Com a mínim hau­rien con­su­mit un parell d'infor­ma­tius sen­cers.

I no els falta raó. És obvi que hi ha una intro­missió ali­ena a cri­te­ris periodístics. Tan cert com que men­tre es posa l'accent en aquest veto, es pas­sen per alt els noms i cognoms dels res­pon­sa­bles. Hi ha una majo­ria política que ha blin­dat aquest cri­teri: CiU i PSC amb el suport del PP. Però en lloc de foca­lit­zar l'atenció sobre els res­pon­sa­bles direc­tes, es gene­ra­litza amb vague­tats, que és una manera com una altra de dis­si­par res­pon­sa­bi­li­tats. Només cal­dria que un d'aquests dos par­tits hagués deci­dit renun­ciar a aquest sis­tema d'infor­mació, perquè tron­tollés i caigués pel seu propi pes.

Però mai no s'ha fet i s'obvia així que hi ha altres for­ma­ci­ons polítiques que han fet cos­tat a les deman­des dels
peri­o­dis­tes de la tele­visió pública. No val a fer pagar jus­tos per peca­dors. Perquè no és
només injust, és també la cons­ta­tació d'una falta de valen­tia. Al Cèsar el que és del Cèsar. Prou escu­dar-se en
sub­ter­fu­gis. I prou de tras­lla­dar al tele­es­pec­ta­dor la demanda quan, a més, s'elu­dei­xen pas­sos ferms en defensa d'uns argu­ments sòlids i, per con­tra, es manté un for­mat
de denúncia que s'ha demos­trat ben estèril fins ara.

No puc enten­dre com una plan­ti­lla com la de TV3, amb tan grans pro­fes­si­o­nals, no
és més ago­sa­rada i exhi­beix més amor propi i coratge. I com tenint una direc­tora de ban­dera, una excelsa peri­o­dista com la Mònica Ter­ri­bas, s'accepta eme­tre en aquests matei­xos blocs elec­to­rals que es denun­cien, imat­ges rea­lit­za­des pel PSOE i el PP. Par­lant en plata, es per­met que sigui gent pagada per aquests par­tits qui selec­ci­ona les imat­ges que són la base de la infor­mació dels actes elec­to­rals que emet TV3. És inau­dit i és infi­ni­ta­ment més greu encara que esta­blir una norma que fixa un temps que, per cert, bene­fi­cia també sem­pre els par­tits més pode­ro­sos.

Ter­ri­bas és pro­ba­ble­ment la millor direc­tora que ha tin­gut TV3 i és per­fec­ta­ment cons­ci­ent que la tele­visió pública d'aquest país és en el punt de mira dels que pro­fes­sen un espa­nyo­lisme ram­pant i dels que ope­ren al ser­vei d'interes­sos cre­matístics. Ja ens ho va demos­trar publi­cant una carta a diver­sos mit­jans fa unes set­ma­nes, on posava blanc sobre negre. Motiu de més. TV3 ha de ser un mirall, efec­ti­va­ment, de solvència i qua­li­tat, i ho és, mal­grat alguna pràctica que con­trasta amb el rigor que impregna tota la seva pro­gra­mació i alguna con­cessió pres­cin­di­ble a aquells que no es carac­te­rit­zen pre­ci­sa­ment per la defensa de la tele­visió
naci­o­nal del nos­tre país.