La fórmula màgica

Diuen que la recepta de la Coca Cola està guar­dada en una caixa forta, i que només la conei­xen dues per­so­nes, que no poden viat­jar en un mateix avió per si hi hagués un acci­dent... Com si d'aquesta es tractés, ara s'ana­lit­zen fórmu­les perquè els ciu­ta­dans deci­dei­xin, els diu­men­ges i en gene­ral els dies d'elec­ci­ons, anar a votar. Els par­tits ho fan amb el 62,5% d'abs­tenció regis­trat diu­menge a Cata­lu­nya damunt de la taula, cons­ta­tació que la distància amb la ciu­ta­da­nia aug­menta comi­cis rere comi­cis. La nebu­losa que plana sobre Europa no pot ser l'excusa. I menys després de quinze dies de cam­pa­nya en què supo­sa­da­ment –i és molt supo­sar– s'hau­rien d'haver expli­cat.

Els resul­tats del 7-J han con­fir­mat les enques­tes. Ni qua­tre de cada deu cata­lans han cre­gut d'uti­li­tat anar fins al seu col·legi elec­to­ral. I no es cons­tata una gran pre­o­cu­pació en ningú més enllà de les pro­to­col·làries parau­les en valo­ra­ci­ons de resul­tats. Des del govern recor­den que ja hi ha un pla de par­ti­ci­pació amb actu­a­ci­ons de tots els depar­ta­ments per valor de 13 mili­ons d'euros. També es reme­ten a l'informe encar­re­gat per Joan Saura en un altre moment de màxima «pre­o­cu­pació», després de detec­tar una tendència abs­ten­ci­o­nista crei­xent tant en el referèndum de l'Esta­tut com en les elec­ci­ons cata­la­nes del 2006. L'informe en qüestió, diri­git per l'excon­se­ller Josep Maria Vallès, adme­tia la res­pon­sa­bi­li­tat dels polítics però també la cen­tri­fu­gava, és clar, cap als mit­jans de comu­ni­cació.

No hi ha res més enllà de refle­xi­ons, estu­dis i comis­si­ons. Una de les actu­a­ci­ons a empren­dre, l'ela­bo­ració d'una llei elec­to­ral cata­lana que intro­du­eixi mesu­res de pro­xi­mi­tat com ara llis­tes des­blo­que­ja­des o la fle­xi­bi­lit­zació de la votació, és en un calaix en espera que els grups es posin d'acord –que no ho faran– per cons­ti­tuir la ponència par­la­mentària que l'hau­ria d'apro­var. En un moment de demanda de més auto­go­vern, sobta cons­ta­tar que Cata­lu­nya és l'únic ter­ri­tori de l'Estat que no té llei elec­to­ral pròpia i es regeix per l'espa­nyola LOREG de 1987. Els grups no es posen d'acord. Men­tre que el PSC i ICV-EUiA són par­ti­da­ris d'un model més pro­por­ci­o­nal, CiU i ERC volen que es tin­gui en compte el pes del ter­ri­tori. I cadascú cal­cula què per­dria en el que se suposa que hau­ria de ser una gran llei de país. Per això té poques pro­ba­bi­li­tats d'èxit la ini­ci­a­tiva legis­la­tiva popu­lar per fer una llei elec­to­ral cata­lana que Ciu­ta­dans pel Canvi vol pre­sen­tar al Par­la­ment. Però per això també esta­ria bé dema­nar als par­tits que es dei­xin de parau­les i de fórmu­les secre­tes i afron­tin la necessària nor­ma­tiva cata­lana.