Dubtes raonables

Sóc a Estras­burg con­vi­dada per l'ofi­cina del Par­la­ment Euro­peu a Bar­ce­lona per assis­tir a l'acte d'entrega del premi Sàkha­rov a la lli­ber­tat de consciència a cinc repre­sen­tats de la pri­ma­vera àrab a Síria, Líbia, Tunísia i Egipte. Aquest serà el dar­rer ple de l'any a la ciu­tat fran­cesa, coseu par­la­mentària, on no paren de pas­sar coses, impor­tants, necessàries i fins i tot emo­ci­o­nants. Romeva, Jun­que­ras i Tre­mosa han coin­ci­dit a no pror­ro­gar l'acord de pesca amb el Mar­roc amb tres argu­ments de pes: un de polític, el res­pecte a la legis­lació inter­na­ci­o­nal que no per­met pes­car en aigües inter­na­ci­o­nals ni aigües de sobi­ra­nia sah­rauí; un d'ecològic, per res­pec­tar el fons marí i per tant garan­tir-ne el seu futur; i final­ment un d'econòmic, i és que poder pes­car al Mar­roc li costa a la Unió Euro­pea 36 mili­ons d'euros que es paguen al govern magribí. O, cosa que és el mateix: de cada euro que s'hi inver­teix, Europa només genera un bene­fici de 0,65 cèntims.

Un Par­la­ment que legisla, tot i que a vega­des les nor­mes neces­si­ten massa anys per fer-se efec­ti­ves en estats les estruc­tu­res dels quals no per­me­ten la seva apli­cació de manera imme­di­ata, com és el cas de l'euro­or­dre de pro­tecció de vícti­mes de violència sexista, o la direc­tiva de permís únic per reduir els tràmits burocràtics per als immi­grants que desit­gin viure i tre­ba­llar als països de la Unió. En molts països es tri­garà entre dos i tres anys a imple­men­tar la nor­ma­tiva.

Però avui la sen­sació més estra­nya me l'ha pro­vo­cat una de les gua­nya­do­res del premi Sàkha­rov pre­sent a l'hemi­ci­cle. Una jove lli­cen­ci­ada en admi­nis­tració d'empre­ses egípcia, con­tun­dent en la seva crítica a la dic­ta­dura de Mubàrak i a la res­posta inter­na­ci­o­nal al procés demo­cra­tit­za­dor, musul­mana, en deter­mi­nats moments massa cus­to­di­ada pel seu com­pany home del movi­ment de joves 6 d'Abril.