Opinió

L'herència

Ara coneixeran els ciutadans la magnitud del llegat de les dues legislatures de ZP curulles d'estupideses i pretextos retroactius

Fa temps que no m'agrada el que veig. Ho sento pels opti­mis­tes inte­grals, els qui no hi veuen pels ulls, ni ouen la remor del car­rer o el clam dels infor­tu­nats. Conec de fa anys l'infundi de pes­si­mista, alar­mista, apo­calíptic. Ells, excepció feta dels qui comp­ten amb l'herència del papà, se n'assa­ben­ten quan tots els seus fills engrei­xen les llis­tes de l'atur i cri­den a la porta de casa a la recerca de solu­ci­ons. ¡Opti­mis­tes de la nici­esa, redi­mo­nis! També el Rei era opti­mista i acaba de pro­cla­mar que “vénen temps durs per a Espa­nya”. Només se n'ente­ren ara i no quan el depres­siu ZP vaga­re­java sense nord en la gover­nació. Diuen que ara ningú no el crida; només Rajoy, i això no em sorprèn, tas­ta­dor de silen­cis i d'oblits de tants i tants que han bai­xat del cotxe ofi­cial. De sobte, sols i nuets. A la fi, sense remei i sense careta, tor­na­ven a ésser ells matei­xos. D'ahí fins a la depressió, només una passa... i un psicòleg.

A l'hora pre­sent, ningú no res­tarà immune d'estu­pi­desa davant les pròpies erra­des. Chi­rac, expre­si­dent francès con­dem­nat a dos anys d'esgàstula per mal­ver­sació de fons públics. Ber­lus­coni, des­posseït de les seves escan­da­lo­ses acti­tuds pre­e­mi­nents de gover­nant pre­sumptuós i gui­lopo. Papan­dreu, des­plaçat del seu poder acon­se­guit a Grècia en lluita democràtica i legítima. Merkel, tot ofe­gant Europa amb la seva cabo­te­ria. Sarkozy, pre­di­cant bui­des postu­res gran­di­loqüents. Zapa­tero camí d'un tristíssim retir –a la seva edat, pre­ma­tur i amarg–, tot emu­lant Ovidi en ésser exi­liat d'una Roma que l'excloïa pel seu escan­dalós Ars Amandi, en aque­lla tris­tis­sima noc­tis imago.

Fet i fet, quina demoníaca herència ens ha lle­gat ZP. Hem recu­lat al nivell del PIB per càpita de 2002; a par­tir de 2007 hem per­dut 5 punts de riquesa per càpita; amb l'auxili de les Pajín, Aído i totes aquei­xes senyo­res de la pro­gres­sia la població espa­nyola ha enve­llit amb 113.000 avor­ta­ments més l'any 2010. Qui pagarà les pen­si­ons i supor­tarà l'Estat del Benes­tar? Pel que fa a l'atur, ens hem dis­tan­ciat més encara de la mit­jana de l' OCDE, fre­gant el 23% i els 5 mili­ons, men­tre els joves han d'albi­rar més enllà de les fron­te­res ibèriques per sub­sa­nar la seva angúnia pro­fes­si­o­nal. Avui, Espa­nya exporta talents, men­tre les empre­ses per­te­ri­xen sense remei i els sin­di­cats no volen aten­dre raons als extra­murs dels seus pri­vi­le­gis quasi mafi­o­sos.

I tant que arri­ben temps durs, Majes­tat!, encara que no toquin Urdan­ga­rin, ni els cai­xers que van saque­jar les cai­xes amb llurs jubi­la­ci­ons de xifres side­rals, ni els rajo­lers que han afo­nat les finan­ces i els bancs, al mateix temps que aques­tos asfi­xien els petits i mit­jans empre­sa­ris. D'on eixi­ran els sous i les fàbri­ques? I tant que arri­ba­ran temps durs, amb uns tri­bu­nals poblats de suma­ris de cor­rup­tes. Gens edi­fi­cant la manera de pro­ce­dir dels dar­rers governs autonòmics, ni el des­con­trol de les finan­ces públi­ques, ni el diluvi del deute enfo­llit, ni els Gürtel de València, la CAM, o la Caixa Cas­te­lla-La Manxa només a tall d'exem­ple. Ni els ERE frau­du­lents d'Anda­lu­sia, ni els comp­tes del Gran Capitán del Tri­par­tit català. Vatua dell quina lleva! Ara conei­xe­ran els ciu­ta­dans la mag­ni­tud de l'herència de ZP, de les seves dues legis­la­tu­res curu­lles d'estu­pi­de­ses i pre­tex­tos retro­ac­tius, Calia enut­jar, de bell nou, les dues Espa­nyes de Mac­hado? Era menes­ter rea­cre­di­tar el Buscón don Pablos o les entre­ma­li­a­du­res del Laza­ri­llo de Tor­mes?

Arri­bats a aquest punt, entenc que cal rege­ne­rar l'orgull patri, agru­par els recur­sos, pri­var del poder els cor­rup­tes o els cor­rup­ti­bles, exi­gir a la fis­ca­lia i als jut­ges l'apli­cació de la llei fins a l'última coma; altra­ment, serà tor­nar a començar. I així nei­xen ris­cos gravíssims. Desitjo sort a Rajoy i uns exer­ci­cis qua­res­mals a ZP i tota la plèiade soci­a­lista que ens han lle­gat aquesta herència enve­ri­nada i sòrdida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.