Confiança i veterania

Rajoy ha esco­llit per­so­nes de la seva màxima con­fiança i vete­rans de la política. No ha vol­gut aten­dre cri­te­ris de repre­sen­tació ter­ri­to­rial ni de sexe. D'entrada sem­bla que ha tallat radi­cal­ment amb José María Aznar, amb l'única con­cessió estratègica de nome­nar Ruiz Gallardón com a minis­tre de Justícia i dei­xar pas a Ana Bote­lla com a alcal­dessa de la ciu­tat més endeu­tada d'Espa­nya. És a dir, Madrid.

No és un govern de tecnòcra­tes, ni de savis, ni dels millors... És un govern de màxima con­fiança d'un pre­si­dent que té la majo­ria abso­luta i que s'ha rode­jat dels seus per fer-los gover­nar un dia a dia com­pli­cat.

El pri­mer cop d'ull apunta a un govern mode­rat. Més sem­blant al del Par­tit Popu­lar del 1996 que no pas al de la majo­ria abso­luta d'Aznar del 2000. És mode­rat a pri­mer cop d'ull i dis­posa de cent dies de gràcia. Perquè, en el cas de voler pro­fun­dit­zar, hi ha minis­tres vete­rans que tenen la seva tra­jectòria i la seva història. És el cas del d'Agri­cul­tura, Miguel Arias Cañete, que amb la seva pecu­liar oratòria havia donat tar­des diver­ti­des en con­tra dels extre­menys, els anda­lu­sos i els emi­grants des de la tri­buna del Congrés dels Dipu­tats a la seva pri­mera època de minis­tre.

Cristóbal Mon­toro exer­cirà de minis­tre d'Hisenda i de Comu­ni­tats Autònomes. Ins­ti­tu­ci­o­nal­ment, serà amb qui Cata­lu­nya s'haurà d'enten­dre. De Mon­toro, es pot pre­veure que amb una mà afi­larà el lla­pis finan­cer i amb l'altra evi­tarà bila­te­ra­li­tats per man­te­nir a rat­lla l'Espa­nya de les comu­ni­tats autònomes.

Luis de Guin­dos serà el minis­tre per atu­rar la crisi. Mal­grat ésser un savi de l'eco­no­mia, va ser pre­si­dent de Leh­man Brot­hers per a Espa­nya i Por­tu­gal. Empresa que va fer fallida per les hipo­te­ques sub­prime.

Pot ser vàlida la vete­ra­nia de Fernández Díaz al minis­teri d'Inte­rior. Haurà d'admi­nis­trar con­jun­ta­ment amb Justícia el final d'ETA, tot i que en aquest aspecte el pre­si­dent del govern tindrà un espe­cial pro­ta­go­nisme. Fernández Díaz no perdrà l'opor­tu­ni­tat de man­te­nir con­tac­tes amb Cata­lu­nya. Sem­pre ha tin­gut bona sin­to­nia amb CiU.

Cal donar un marge de con­fiança a un govern que té difi­cul­tats impor­tants damunt la taula abans de començar. La prin­ci­pal, l'atur, i la prin­ci­pal faci­li­tat, que té una majo­ria abso­luta que li per­metrà fer el que vul­gui sense donar gai­res expli­ca­ci­ons a ningú.