Bon Nadal!

Afor­tu­na­da­ment no només de pa viu l'home (i la dona), perquè, si no, tal com està el pati, val­dria més apun­tar-se a qual­se­vol dels suïcidis col·lec­tius que per aques­tes dates es mun­ten arreu del món. La crisi sem­bla que es fa sistèmica i la solució, si és que n'hi ha, s'albira molt com­pli­cada perquè el mal sem­bla que és de la mateixa bèstia. Per tant, val més armar-se de paciència i con­so­lar-se amb el mètode idi­ota de pen­sar que la immensa majo­ria està molt pit­jor que nosal­tres. Per això no cal fer gaire més que apar­tar la vista del nos­tre melic i escam­par-la pel món. Ja sé que és un sis­tema molt rudi­men­tari, però de vega­des els que millor fun­ci­o­nen són els mètodes de tota la vida. I men­tre fem aquests exer­ci­cis ja ens podem anar pre­pa­rant per adap­tar-nos a una nova situ­ació mar­cada en gene­ral per l'aus­te­ri­tat, que no hau­ria de voler dir (que Déu ens empari!) ni misèria ni pobresa. És allò que amb una iro­nia no exempta d'humor expres­sava el mis­teriós i esmu­nyedís artista Banksy des de les parets d'un edi­fici aban­do­nat del dis­tricte finan­cer de Canary Wharf de Lon­dres tot escar­nint el to i les mane­res comer­ci­als en un gra­fit que deia, car­re­gat de raó: “Per­do­neu! No que­den existències de l'estil de vida que heu encar­re­gat.” Que pas­seu un bon Nadal, que tot sem­bla indi­car que aques­tes fes­tes encara no les pas­sa­rem en una esta­blia. Quina sort, oi?