Arrels

Les nombroses tradicions que revivim aquests dies de Nadal tenen una de les seves expressions més importants en la gastronomia dolça que clou tots els àpats. Torrons, massapans, tortells i altres llepolies formen part del nostre imaginari col·lectiu, són els símbols dolços de la nostra identitat. Prescindir-ne seria com dir-nos a nosaltres mateixos que ens importa un rave l'herència cultural dels nostres avantpassats. Afortunadament, però, estem davant unes tradicions amb bona salut, que es mantenen, a més, amb particularitats locals molt arrelades. Al Baix Ter, per exemple, encara es poden menjar per Nadal les tradicionals rabasses, un colossal brioix farcit de massapà i en forma de trena –com si fos una arrel, una rabassa, d'aquí el nom–. Les rabasses les han de regalar els padrins als seus fillols però, si no és el cas, també se'n compren. Un blocaire gastronòmic del País Valencià diu, tot recordant Raimon, que ell, per no perdre els orígens i, per tant, la identitat, se'ls menja. Bon profit.