El canvi

El pujolisme visqué la seva pitjor traducció emocional en un país al·lèrgic al canvi. Catalunya, terra de morenetes perennes, encara tem visceralment qualsevol transformació. L'alternança de governs no hi ha fet res i aquest amor desmesurat per l'immutable ha contagiat totes les esferes del catalanisme, fins i tot la cultura. Fa pocs dies, la Diputació de Barcelona anunciava el relleu de Josep Ramoneda al capdavant del CCCB. Des d'aleshores, hem escoltat la fanfàrria de dos dels esports favorits de la nostra terra: primer, el de denigrar l'elecció del nou capatàs del centre, el periodista Marçal Sintes, sense haver escoltat ni un bri del seu programa ni de les seves intencions. Segon, el funeral de cos present que els acòlits de Ramoneda van organitzar per ensabonar-lo i que TV3 va reproduir talment com si el relleu del CCCB fos el del pontífex romà.

Sincerament, sorprèn tanta cursileria: Ramoneda ha estat vint anys al capdavant del CCCB, des de la seva creació. No ha estat prou temps per desenvolupar-hi una tasca sòlida? És necessari tot aquest atac de nostàlgia? Els intel·lectuals i els periodistes haurien de ser més generosos amb les administracions públiques que els han sufragat l'obra i la farina durant lustres. Com ens recorda el nostre gran Miquel Bauçà: “Es més transcendent el fet de canviar que no pas la qualitat o quantitat del canvi.”

Canviar o poder canviar és una de les millors accions que podem fer els éssers humans. Per això fatiga tant viure en un país on cada vegada que un Bassas o una Terribas abandonen la poltrona hi ha un seguit de beats del present entonant que la vida no tornarà a ser igual.

La fortalesa de les institucions públiques es demostra quan sobreviuen els seus impulsors. A Ramoneda li anirà bé descansar (no seria potser, doctor, un bon moment per reiniciar somnis de joventut i intentar tornar a liderar el Partido Comunista de España?) i el país continuarà igual. Perquè tota la vida són petites morts, com la que també tocarà algun dia a aquesta meva anhelada columna: prescindible, sotmesa com tot a la dolça arbitrarietat del canvi.