Optimisme per al 2012

Aquest 2011 que avui s'acaba ha estat un desastre en molts sentits. En l'econòmic, no cal dir-ho. La crisi que arrosseguem des del 2007 no ha fet res més que agreujar-se i ni el bon estiu turístic ni la bona marxa de moltes empreses que innoven i exporten han estat motor suficient per frenar l'augment d'aturats i, sobretot, la sensació que s'ha instal·lat en la societat que això no té fi ni compte. La necessària política d'austeritat del govern tampoc ha ajudat a encarar el futur amb optimisme. Tot plegat, mentre plana amb insistència sobre molta gent la idea que polítics i banquers, als quals fan culpables de la crisi, no estan pagant prou pel que han provocat. I, entremig, tots aquells que es van pensar que eren rics –perquè així els ho van fer creure o així ho van voler creure–, ara veuen que, en realitat, són molt més pobres que fa deu anys. I arriba el 2012 amb l'etiqueta que serà pitjor que enguany. Potser sí o potser no. D'entrada, sembla difícil. Però ja s'ha vist aquest 2011 que coses que semblaven inamovibles han caigut com si res i que, per tant, un any que sembla destinat a ser un problema qui diu que no pot ser una solució? Ho aconseguim? Bon any!