Optimisme per al 2012

Aquest 2011 que avui s'acaba ha estat un des­as­tre en molts sen­tits. En l'econòmic, no cal dir-ho. La crisi que arros­se­guem des del 2007 no ha fet res més que agreu­jar-se i ni el bon estiu turístic ni la bona marxa de mol­tes empre­ses que inno­ven i expor­ten han estat motor sufi­ci­ent per fre­nar l'aug­ment d'atu­rats i, sobre­tot, la sen­sació que s'ha ins­tal·lat en la soci­e­tat que això no té fi ni compte. La necessària política d'aus­te­ri­tat del govern tam­poc ha aju­dat a enca­rar el futur amb opti­misme. Tot ple­gat, men­tre plana amb insistència sobre molta gent la idea que polítics i ban­quers, als quals fan cul­pa­bles de la crisi, no estan pagant prou pel que han pro­vo­cat. I, entre­mig, tots aquells que es van pen­sar que eren rics –perquè així els ho van fer creure o així ho van voler creure–, ara veuen que, en rea­li­tat, són molt més pobres que fa deu anys. I arriba el 2012 amb l'eti­queta que serà pit­jor que enguany. Pot­ser sí o pot­ser no. D'entrada, sem­bla difícil. Però ja s'ha vist aquest 2011 que coses que sem­bla­ven ina­mo­vi­bles han cai­gut com si res i que, per tant, un any que sem­bla des­ti­nat a ser un pro­blema qui diu que no pot ser una solució? Ho acon­se­guim? Bon any!