A pastar fang

La set­mana pas­sada, la pre­si­denta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, va tor­nar amb la cançoneta que TV3, a més d'eme­tre en català, hau­ria de fer-ho en cas­tellà. Encara insis­teix, igual­ment, en un fet que, avui en dia, ja fa pudor de naf­ta­lina, com és ara que hi ha per­so­nes repre­sa­li­a­des a les tertúlies per voler par­lar en cas­tellà. Fa riure per no plo­rar. Que no s'ofen­gui, però parla com un lloro, sense tenir-ne ni idea. Sovint fa l'efecte que, al PP, par­len de TV3 sense mirar-la. Ni ells ni els seus asses­sors.

A TV3 hi ha més cas­tellà que mai. Hi ha pro­gra­mes, per exem­ple el que con­du­eix Jaume Bar­berà, on molt sovint els con­vi­dats únics no sola­ment són cas­te­lla­no­par­lants i s'expres­sen en cas­tellà, sinó que el pre­sen­ta­dor també s'hi adreça en cas­tellà, de manera que el pro­grama acaba sent “ínte­gra­ment” en cas­tellà. Al PP van enge­gar aquesta can­ta­re­lla fa uns quants anys i no s'han ado­nat que la situ­ació ha can­viat. Sem­blen un disc rat­llat que, a més, com si piques­sis pedra, no admet vari­a­ci­ons de dis­curs. Avui, amb la tec­no­lo­gia avançant tan de pressa, d'aquí no res la llen­gua d'emissió serà secundària.

Molts estaríem dis­po­sats a adme­tre, per exem­ple, que a TV3 el català fos pri­o­ri­tari però que fos pos­si­ble, en molts casos, fun­ci­o­nar amb sis­te­mes duals en altres llengües d'una manera més gene­ral (tot afa­vo­rint el cas­tellà) i no pas excep­ci­o­nal­ment, tal com ja es fa ara. Però a canvi que Espa­nya fes el mateix. La senyora Sánchez-Camacho, que tant es pre­o­cupa per la llen­gua d'esco­la­rit­zació dels seus fills (cosa que ens sem­bla per­fecta) sem­pre que aquesta sigui el cas­tellà, no sem­bla amoïnar-se gaire, sense anar més lluny, pel fet que a Cata­lu­nya el noranta per cent de les emis­si­ons infan­tils siguin en cas­tellà. Quan vol cas­tellà a TV3, per què no vol català a les emis­so­res públi­ques i pri­va­des espa­nyo­les? Com en el cas de Ciu­ta­dans, ens la creu­rem quan comenci a recla­mar el català en els pro­gra­mes de pro­ducció pròpia de TVE. O la quota a la qual estan obli­ga­des les pri­va­des i que no com­plei­xen. I que no hi ha cap govern d'Espa­nya que els ho reclami... (davant d'això, m'haig de sen­tir espa­nyol?)

La raó, en el fons, és molt sen­zi­lla. Només cal con­tem­plar Sánchez-Camacho quan fa les seves inter­ven­ci­ons a la tertúlia d'Intere­co­nomía. S'hi sent com a casa. El pro­blema no és la llen­gua de TV3, és el model de país. No passa res, però que no ens vul­guin ven­dre una cosa per l'altra.