Acatament monàrquic

Francament, no he acabat mai d'entendre aquesta veneració per la monarquia espanyola que tenen molts dels meus conciutadans, alguns d'ells amb càrrecs en institucions i grans empreses. Em sorprèn, sobretot, l'acatament, gairebé medieval, que professen al rei i, ara més recentment al príncep, cada cop que vénen per les nostres terres. El més curiós del cas és que estem parlant de gent que es declaren defensors de la democràcia, quan no hi ha institució més renyida amb la voluntat del poble que aquella que no és escollida pels ciutadans. Deu ser que encara creuen que sense monarquia no hi hauria democràcia, quan tothom sap –i la monarquia, els primers– que fa molts anys que sense monarquia sí que és possible la democràcia a l'Estat espanyol. I que els ciutadans no necessiten que ningú que no hagi estat escollit democràticament sigui garant de res. Avui, vigília, o demà, diada de Reis, dels únics reis a qui ens agrada rebre com cal, no trobeu que seria un bon dia per proclamar la república? I si, com diuen, l'acabés presidint l'Aznar, què passaria? Doncs, res. Entre altres coses i, deixant de banda que hauria guanyat una elecció, passaria que no el succeiria el fill.