La diàspora
Aquest fatídic 2012 que ha començat l'haurem d'abordar amb més dosis de realisme encara. Ens trobem davant la manca de resolució dels governs per abordar les reformes estructurals serioses que eliminin parts senceres de l'administració per preservar els serveis públics que garanteixen equitat i alhora poder injectar recursos en els programes que fomentin la innovació i l'emprenedoria per retornar a la prosperitat. De moment, continuem amb ministeris sencers suprimibles per manca de competències, cinquanta- una províncies inútils, com a Catalunya desenes de Consells Comarcals. En canvi, les primeres retallades, que ja van arribar en l'etapa dels governs d'esquerra, es feren en sectors claus per arrencar l'economia: programes d'emprenedoria innovadora i de R+D, en comptes de paralitzar el sector del quitrà i el totxo o d'abordar reformes de funcionament de les àrees amb més despesa social. Després, Mas i Rajoy han ampliat i rematat la jugada.
Veurem en els propers mesos l'aprimament de les institucions dedicades a recerca o innovació tecnològica amb gent al carrer. I això rai si signifiqués una remodelació racional destinada a primar aquelles àrees més aplicades i que tinguin un retorn social ràpid. Temo que el poder mediàtic de certes catedrals científiques, impròpies d'un país que s'ha descobert pobre, les farà intocables, mentre que d'altres infraestructures claus per situar-nos en el camí de la prosperitat poden quedar tocades o enfonsades.
Si a aquesta realitat immediata s'hi sumen les qüestions de fons com ara el creixement espanyol en segments de poc valor afegit, un nivell de formació professional insuficient i un alt grau de llicenciats universitaris amb expectatives d'ocupació es poden estar matant els embrions de la transformació innovadora de la nostra economia alhora que se'ns aboca a una pèrdua de talent notable en els propers anys. Centrant-nos només en els qui tenen carrera universitària, tindrem més aturats, subocupats i finalment els que han emprès i emprendran el camí de l'emigració.
Vist el pati, amb la manca de cultura emprenedora que per ara predomina en els nostres universitaris, l'anul·lació de la banca per a la funció de crèdit a la microempresa i la covardia i desconcert del capital privat per apostar per microempreses innovadores, spin off i start up, la diàspora dels nostres doctors, enginyers i llicenciats se m'acut com una sortida atractiva. El flux migratori creix i val més que el govern de Catalunya no faci veure que no ho sap. Caldria encarrilar aquest moviment migratori per evitar que sigui una absoluta descapitalització del país. Amb ajudes a l'orientació de cap on es poden trobar els millors llocs qualificats per als migrants, amb l'establiment de xarxes de contacte i d'enquadrament d'aquesta migració amb les comunitats catalanes de l'exterior, amb la garantia de recepció d'informació on line sobre les oportunitats laborals que vagin apareixent a Catalunya. La complicitat de la diàspora catalana amb el país és i serà cada cop més determinant. En aquest sentit l'anterior govern, des de l'àrea d'Acc1ó, va establir el títol honorífic d'ambaixador econòmic per a personalitats catalanes amb responsabilitats en empreses o institucions tecnològiques. Així com es tenia cura dels científics de la diàspora invitant-los anualment a una trobada per Nadal amb els responsables del govern i es planificava la possible utilització de la xarxa de l'Institut Llull i dels professors a la diàspora com a cònsols cientificotecnològics que actuessin d'informadors i connectors del sistema català de R+D amb el món.
I tot el que es va fer i s'hauria de continuar fent i millorar, amb l'objectiu que aquesta migració sigui temporal i que una majoria dels elements d'aquesta diàspora un cop entrenats al si d'empreses tecnològiques, centres de recerca o universitats retornin a Catalunya a establir els seus propis projectes. Els necessitem ara i en el futur més quan la voluntat popular de la ciutadania ens possibiliti la creació d'un Estat propi.
La gent preparada que ara, lamentablement, no troba oportunitats a casa nostra seria bo que rodés el món per tornar al Born.
