Més sobre l'ACN

Lle­gim al diari El País que el govern de la Gene­ra­li­tat estu­dia fusi­o­nar l'ACN –Agència Cata­lana de Notícies– i la XAL –Xarxa Audi­o­vi­sual Local–. Em sem­bla una notícia, si s'acom­pleix, d'una lògica fora de dubte. Per si algú no n'està al cor­rent, convé recor­dar que l'ACN és un ens que depèn de la Gene­ra­li­tat i la XAL, de la Dipu­tació de Bar­ce­lona; dues ins­ti­tu­ci­ons que, des de fa uns mesos, i per pri­mera vegada en la història, són regi­des, alhora, per CiU.

Fa uns tres anys, vaig rebre l'encàrrec, per part de la Dipu­tació de Girona i de la Dipu­tació de Lleida, d'ela­bo­rar un informe de via­bi­li­tat de Comu­nicàlia, una empresa simi­lar a la XAL si bé més petita i depen­dent majo­ritària­ment d'aques­tes dues dipu­ta­ci­ons (ante­ri­or­ment, també, de la de Tar­ra­gona). El resul­tat del meu informe va ser con­tun­dent: Comu­nicàlia i l'ACN havien de fusi­o­nar-se si volien resis­tir. Ales­ho­res, de la crisi, encara no se'n par­lava amb l'evidència com se'n parla actu­al­ment.

Vaig pre­sen­tar el resul­tat del meu informe a la pre­sidència d'ERC (par­tit que donava suport a les pre­sidències de les dipu­ta­ci­ons de Girona i Lleida i, també, que regen­tava el Depar­ta­ment de Cul­tura de la Gene­ra­li­tat i la Secre­ta­ria de Mit­jans de Comu­ni­cació). Però no hi va haver manera. Els màxims diri­gents del par­tit no van acon­se­guir fer creure els res­pon­sa­bles de mit­jans de comu­ni­cació del govern (tots del mateix par­tit) i el meu informe va anar a la pape­rera. Jo mateix vaig dimi­tir el càrrec imme­di­a­ta­ment, ja que no tenia sen­tit haver rebut un encàrrec i després no fer-ne cas. I, al cap d'uns mesos, Comu­nicàlia havia d'abai­xar per­si­a­nes (a hores d'ara des­co­nec qui n'ha assu­mit el deute pen­dent). I l'ACN ha con­ti­nuat a la deriva, tal com va que­dar després de la marxa del seu fun­da­dor i pri­mer direc­tor, l'actual alcalde de Girona Car­les Puig­de­mont.

Aquest país, ple de com­petències que en rea­li­tat són titu­la­ri­tat de l'Estat ges­ti­o­na­des per dele­gació, mai no ha entès l'enorme poten­cial que repre­senta l'ACN, una empresa (de comu­ni­cació, pública) nas­cuda d'un acte de sobi­ra­nia. Si en algun ter­reny hem exer­cit, efec­ti­va­ment, el dret a deci­dir, ha estat en la cre­ació de l'ACN. Però durant gai­rebé una dècada, després de Puig­de­mont, hem mal­trac­tat sis­temàtica­ment el fill per interes­sos obs­curs (fruit de les ano­ma­lies pròpies d'aquest país i de per­so­nat­ges lamen­ta­bles).

Si ara es fusi­o­nen l'ACN i la XAL, per­fecte. Però, si s'hi posen, que apro­fi­tin per trans­fe­rir les cor­res­pon­sa­lies de TVC i de Cata­lu­nya Ràdio a l'ACN. I començar a fer una Agència de veri­tat.