Presó internacionalitzada

Si els polítics que tenim, i que tan cri­ti­quem, vénen a ser –siguem hones­tos– cari­ca­tu­res de nosal­tres matei­xos, la presó que han cons­truït a Figue­res fa pen­sar en un colos­sal monu­ment al des­vari econòmic dels anys que es va pro­jec­tar. Si els nom­bro­sos poli­es­por­tius, pis­ci­nes, mini­am­bu­la­to­ris... que s'han fet a cada poble, ina­ca­bats o que no es poden man­te­nir, serien la lle­tra menuda de l'ofici de nou-rics, la presó de cinc estre­lles que ocupa hectàrees al Puig de les Bas­ses cul­mi­na­ria la pila del des­ga­vell. Des­ta­quen els dia­ris ame­ri­cans que es llen­cen fa més d'un any un milió d'euros al mes –és el que costa la presó només pel fet d'exis­tir–, i fan notar que al cen­tre encara no hi ha cap “intern”. I el que sap més greu, atri­bu­ei­xen el des­propòsit “a les auto­no­mies”. I dic que sap greu perquè tots sabem que si el diner públic que genera Cata­lu­nya es ges­tionés des del país, no només la presó fun­ci­o­na­ria, sinó que les actu­als reta­lla­des a sani­tat, edu­cació, obres públi­ques... no cal­drien o no serien tan for­tes. Cert és que “les auto­no­mies” han estat copartícips del fre­nesí públic i pri­vat d'esti­rar més el braç que la màniga; era difícil no dei­xar-s'hi por­tar, els uns, posem, com­prant pisos que no podrien pagar i d'altres, com ara els alcal­des, pro­pi­ci­ant aque­lles obres que dèiem. I si uns s'hi embran­ca­ven perquè el banc els dei­xava un 120% del valor de l'habi­tatge, quin alcalde renun­ci­a­ria a tenir pis­cina al poble si li pro­me­tien gene­ro­ses sub­ven­ci­ons de tots els esta­ments públics supe­ri­ors? En fi, tor­nem a la presó. Després de la per­ple­xi­tat que a la majo­ria del veïnat els causa aque­lla des­pesa cor­rent que cal pagar, hi ha les altres pre­gun­tes que, després d'enro­gir d'indig­nació, es farien els con­tri­bu­ents si la visi­tes­sin: una presó ha de tenir ser­veis que la majo­ria dels qui la paguen no es poden per­me­tre? Tot­hom que hi ha estat sap que hi ha un punt inter­medi entre les mas­mor­res medi­e­vals i la perla, l'spa, el palace o el resort “de” Figue­res, molt més barat i res­pectuós amb la con­dició humana dels “interns”. La famosa pis­cina, joia de la corona peni­tenciària, n'és la perla més vis­tosa, però després hi ha els ser­veis edu­ca­tius, espor­tius, hos­pi­ta­la­ris... d'una excel·lència que ja vol­dria la majo­ria. En una visita, una auto­ri­tat va excla­mar: “No sem­bla que esti­guem en una presó!” I algú va res­pon­dre: “I això és bo o és dolent?” A la qual cosa va excla­mar: “És bo, home, és bo!” No ho sé: és bo que una escola no sem­bli una escola o que un hos­pi­tal no ho sem­bli?