Sense firma

El titulo Sense firma però el signo, aquest arti­cle, perquè estant a favor del fons deploro la forma. Parlo de la vaga de fir­mes, acor­dada en una assem­blea pels tre­ba­lla­dors d'aquest diari, per pro­tes­tar pel fet que encara no hem cobrat el sou del mes de desem­bre pas­sat. De cap manera un des­a­cord dels tre­ba­lla­dors amb l'empresa ha d'afec­tar els drets dels lec­tors, entre els quals figura, de manera des­ta­cada, el de conèixer la iden­ti­tat de l'autor d'un arti­cle, d'un repor­tatge o d'una notícia. Només unes poques qüesti­ons d'ordre ideològic o pro­fes­si­o­nal jus­ti­fi­quen, a parer meu, que un peri­o­dista entre­gui per a la publi­cació un tre­ball sense sig­nar.

Per defen­sar qual­se­vol recla­mació de tipus labo­ral o sala­rial, la nor­ma­tiva vigent atorga als tre­ba­lla­dors múlti­ples pos­si­bi­li­tats. Cap de còmoda ni agra­da­ble, ja ho sé. Però la pro­testa, si final­ment es pro­du­eix, ha d'inter­pel·lar direc­ta­ment l'empresa, o els seus ges­tors o fins els seus pro­pi­e­ta­ris. Però mai els usu­a­ris, en aquest cas els lec­tors, fent-los vícti­mes o partícips invo­lun­ta­ris d'un con­flicte en el qual no tenen cap res­pon­sa­bi­li­tat.

Al con­trari, jo crec que els devem una expli­cació. De fet, con­si­dero que hauríem d'arbi­trar la manera d'ofe­rir als nos­tres lec­tors i als anun­ci­ants una infor­mació objec­tiva sobre els moments difícils que viuen la soci­e­tat edi­tora i els seus tre­ba­lla­dors.

¿Els hem d'obli­gar a lle­gir o escol­tar la com­petència per saber què passa en el si del diari que com­pren cada dia o del qual són subs­crip­tors?