Paper mullat

Ara resulta que per aquest par­tit tan res­pectuós amb les lleis, que les vol fer obser­var totes i a tot­hora, també hi ha excep­ci­ons. Vaja, que per a les tro­pes del pre­si­dent Rajoy també hi ha lleis que no s'han de com­plir. Com aquesta que pro­hi­beix les cur­ses de braus, per exem­ple. La història és ben cone­guda: apro­vada la llei al Par­la­ment amb el vot con­trari del PP, rebut­jada la pro­posta d'ajor­nar la seva entrada en vigor, avi­sen ara els popu­lars que mai no apro­va­ran el pres­su­post de la Gene­ra­li­tat pel 2012 si hi veuen cap par­tida des­ti­nada a pagar les indem­nit­za­ci­ons pre­vis­tes en aque­lla llei. És a dir: per als popu­lars, els toros són més impor­tants que la sani­tat, l'edu­cació i els ser­veis soci­als; més neces­sa­ris que la lluita con­tra l'atur o el man­te­ni­ment de les bibli­o­te­ques o els museus; més indis­pen­sa­bles que els mos­sos o els bom­bers.

El lec­tor ja sap que exa­gero. Que el PP tensa la corda amb els toros per apu­jar el preu del seu vot favo­ra­ble al pres­su­post si final­ment el govern del senyor Mas no troba ningú més per apro­var-lo. Però això no vol dir que hagi ple­gat veles, al con­trari: la lluita per tom­bar la llei que pro­hi­beix les cur­ses de braus a Cata­lu­nya con­ti­nua, al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal i al Par­la­ment espa­nyol, uns ter­renys en els quals els popu­lars es mouen més com a casa. És la manera que té el PP de res­pec­tar les ins­ti­tu­ci­ons, la iden­ti­tat i la rea­li­tat de Cata­lu­nya. Només ha hagut de pas­sar una set­mana perquè el com­promís del minis­tre Fernández Díez esde­vin­gui paper mullat.