Sempre paguen els mateixos
El 2011, l'any de les retallades. Amb il·lusió, però retallades. Els nivells d'atur augmenten com mai. Els ERO es multipliquen sense parar. Els sous dels funcionaris es veuen sensiblement retallats. Per Nadal la paga doble perilla. Primer ens posen la por al cos i després, com si res. A sobre ens descompten l'IRPF de la paga doble que encara no han fet efectiva. Quina manera més irresponsable de fer les coses. Primer ens demanen el nostre vot, i després juguen amb les nostres sensibilitats i amb els nostres drets. És llastimós. Quina presa de pèl per a aquelles famílies que els costa arribar a final de mes. Després de les eleccions autonòmiques, el partit del govern s'ha arrenglerat al costat del partit que, després de les eleccions generals, governa a Espanya. No vols caldo, doncs dues tasses. El pitjor de tot és que seran més de dues tasses. Esperem que, amb tanta retallada, no hi hagi només mitja tassa o, qui sap si en molts casos, ni això. Tot plegat és com el vodevil de les retallades. Cada vegada que apareix el president o el conseller d'economia a les pantalles, prepareu-vos, que alguna de fresca en diran. Per la seva part els partits de la oposició van tirant pilotes fora, ja que la situació actual no és flor d'un sol dia. Els sindicats van fent el seu trist paper i, tot sovint, el vodevil dels polítics els deixa fora de joc. Aquest és un primer capítol del vodevil.
Però hi ha una segona entrega que no és més ufanosa que la primera. A Espanya guanya les eleccions generals el Partido Popular. Diuen que volen fer baixar dràsticament l'atur. Com si això fos fàcil, amb les condicions econòmiques que s'han creat darrerament. Venim d'una situació en què es va estirar més el braç que la màniga: aeroports sense tràfic d'avions o amb poc tràfic, que son deficitaris. Trams d' AVE infrautilitzats. Mentrestant, aquí a Catalunya, una infraestructura essencial com la Nacional II, en el seu tram entre Caldes de Malavella i Maçanet, continua empantanegada des de fa temps. És, com diria Raphael, d'escándalo. Els que governen ara, a Espanya, ho van començar a fer amb algunes mentides. En campanya van dir que no apujarien els impostos. Què passa, doncs, amb l'IRPF? Què passarà, sembla ser, el mes de març amb l' IVA? Sempre paguen els mateixos justos per pecadors.
Hi ha altres llocs per poder retallar: pressupostos de diferents ministeris per a la casa reial, o el Senat, o també els sous vitalicis d'alguns polítics. Amb tot això no m'estranya que en les enquestes del CIS els espanyols situïn els polítics com un dels seus problemes principals. Quan parlem de valors: quins són els valors que defensen els polítics ? La gent del carrer ja n'està farta. Ah!!! I només faltava que ara volguessin controlar amb una llei els pressupostos de les comunitats autònomes. Quin espoli!!! Sovint sembla que els polítics no juguen el mateix partit que la gent treballadora.