Josep Roca i les paraules

El diumenge dia 8 no vaig poder veure al 33 el programa En clau de vi, una delícia televisiva. Jugaven l'Espanyol i el Barça i la meva obligació professional era veure el partit per explicar-lo l'endemà a El 9. I mirar de fer-ho bé, no fos cas que una de les persones que ho llegissin fos en Josep Roca. Tots els lectors mereixen de la mateixa manera que ens esforcem a fer bé la nostra feina, perquè la fem per ells, però gent com en
Josep Roca són dels que
a més t'estimulen a no
relaxar-te i a mirar de
fer-la cada dia més bé si
és possible, tan sols de veure com ell fa la seva.

M'he fet venir bé parlar del programa de presenta amb amenitat i professionalitat en Marcel Gorgori perquè el protagonista va ser en Josep Roca, el cambrer de vins, com li agrada dir, d'El Celler de Can Roca. En Josep és col·laborador fix del programa, però aquesta vegada tractava de la seva persona.
Li va costar una mica ser-ne el protagonista, perquè a en Josep no li agrada
ser el centre d'atenció,
o això em sembla a mi.
Però és una persona molt interessant. I avui dia
no és el més corrent que la televisió es fixi en persones tan interessants com en Josep Roca. No
cal que ara i aquí discutim per què.

Evidentment, el programa va ser molt interessant. Per si vostès no el van veure, en Josep va poder demostrar aquesta vegada l'amor
pel vi ensenyant les cinc capelles que té a El Celler de Can Roca dedicades
als seus vins o zones vinícoles preferides: el Riesling, la Xampanya, la
Borgonya, el Priorat i el Xerès. Però sobretot el programa va servir per veure la dimensió humana d'en Josep. No és estranya tanta coincidència
sobre la seva humanitat en tots els testimonis
que van parlar d'ell. I ja
no diguem de la seva demostrada professionalitat, que tampoc sóc el
millor per parlar-ne.

El que sí que puc dir és que a mi en Josep sempre em fa pensar amb en Pep Guardiola. Per la seva estima a la feina que fa, per la capacitat de treball, pels coneixements, per la credibilitat, per la capacitat de comunicació, pel respecte per tothom, per la humilitat de gent de poble un i de barri l'altre. I pel magnetisme. El vi pot agradar més o menys, s'hi pot entendre molt o gens, però sentir-ne parlar en Josep és un plaer tan gran com beure's el millor vi. Ell i els seus germans, com Guardiola al Barça, han fet una feina colossal al seu restaurant. I a vegades ve molt de gust explicar-ho amb paraules.