Mossos de Farners

Perquè s'ima­gi­na­ven la ver­go­nya dels Mos­sos a causa de l'acti­tud d'un dels seus sin­di­cats, la seu ter­ri­to­rial d'Òmnium -la Selva els va lliu­rar ahir, a la comis­sa­ria de Santa Coloma, una carta de suport i de coratge. I és que, en efecte, la decisió de negar-se a par­lar el català estant de ser­vei i de rebre el con­se­ller d'Inte­rior amb la cançó d'un folclórico per donar força a les rei­vin­di­ca­ci­ons sala­ri­als és una idea tan burra, tan irra­ci­o­nal i tan de dur un embut al cap que, com deia Sal­va­dor Cot en un arti­cle, als xim­ples de la pen­sada se'ls hau­ria de reti­rar l'arma perquè encara s'hi faran mal. Ja ho pot ben dir!

Si jo hagués de patru­llar amb un d'aquells quadrúpedes, esta­ria fran­ca­ment amoïnat, i si fos un supe­rior seu, els obli­ga­ria a dur la gorra posada fins i tot als des­pat­xos per pre­ve­nir al màxim l'alli­be­ra­ment d'unes idees tan fètides.

Tot just va sal­tar la notícia dis­sabte pas­sat, aquest cro­nista va tele­fo­nar a la comis­sa­ria colo­menca per veure què en pen­sa­ven. Un ama­ble mosso el va aten­dre en català i amb molta pro­fes­si­o­na­li­tat, però, dins de la dis­creció, se'l notava des­con­cer­tat, com si no s'ho acabés de creure. La qual cosa porta el cro­nista a dub­tar de si tot ple­gat és obra d'uns capsi­granys o està tele­di­ri­git per gent molt més llesta i malèvola. Simultània­ment a la seva publi­cació als dia­ris digi­tals, el ciu­da­dano Albert Rivera ja aplau­dia la jugada. Un polític que es des­taca pels atacs cons­tants a les sub­ven­ci­ons cul­tu­rals del nos­tre govern men­tre calla davant les sub­ven­ci­ons de Madrid a tota enti­tat que expan­deixi el patri­o­te­risme espa­nyol; que li fa nosa un cop de mà a la premsa cata­lana però no pas la mar­tin­gala pri­vada de la Feria de Abril, més sub­ven­ci­o­nada que ningú; que enve­rina l'ambi­ent a les esco­les de Cata­lu­nya bran­dant la coo­fi­ci­a­li­tat del cas­tellà però que s'empassa gus­to­sa­ment el xarop d'indi­ferència de l'Estat espa­nyol res­pecte a la pro­moció exte­rior de la llen­gua cata­lana, un polític així deu estar con­tentíssim que la poma de la discòrdia lingüística entri a les comis­sa­ries del país. Els anti­ca­ta­lans lles­tos con­ti­nu­a­ran actu­ant sense escrúpols i els anti­ca­ta­lans bur­ros con­ti­nu­a­ran tro­bant una bona idea la pro­posta de rei­vin­di­car sala­ris can­tant el Que viva España o la Ramona pec­hu­gona. És la natura d'uns i dels altres.