Massa per què?

Per què els grups parlamentaris estatals, políticament incipients encara, de manera sistemàtica, fins i tot abans de conèixer el contingut de la llei, projecte de llei o sigui el que sigui promogut pel partit que governa, anticipen que no hi donaran suport? Ni l'enunciat, ni l'articulat i més encara si és el pressupost de l'Estat. L'oposició renega de les propostes del govern i aquests de l'oposició i a l'inrevés quan hi ha un canvi de govern.

Si el partit que governa no té majoria absoluta, predisposa els partits amb poca representació a calar la xarxa de pescar i, si els vots del seu grup són suficients per assolir la majoria el grup que governa, la pesca és gairebé segura. Aquestes negociacions normalment duren tota la legislatura. Hom anomena negociacions el que, en realitat, són petits xantatges, pressions, alguna concessió localista i estira-i-arronses que formen part de la vida parlamentària. Es coneix com a pacte de legislatura.

Les esmenes són com el peix petit de la tria de la pesca d'arrossegament, que els pescadors anomenen morralla. Ho subhasten i els peixaters ho venen barrejat. El partit principal de l'oposició presenta sempre, a més d'una esmena a la totalitat de la llei, una quantitat d'esmenes considerable a l'articulat. Els portaveus de l'oposició que porten la llei, han de passar-ne via: juguen amb el no i l'abstenció. Aquesta última opció és el tapaforats dels grups que, en la llei que es tramita, no tenen cap possibilitat de col·locar-hi res. Com que la tramitació dels pressupostos estatals és llarguíssima i arriba sempre amb retard, hi ha sessions de tarda ininterrompudes fins a la mitjanit. En tot l'hemicicle sols hi ha dues o tres persones del grup del govern, un parell del de l'oposició i una o cap de cada un dels altres grups. A la presidència, tres o quatre membres i una taquígrafa. A vegades, en donar el president la paraula a algú, aquest s'ha adormit. Es desperta i diu: “Señor presidente, nuestro grupo se abstiene” i, dit això, corre a l'hotel. L'endemà comenta: “Ahir hi hagué una nit molt moguda. Ni al lavabo vaig poder anar!” Per què és fomenta la idea que tot el que promou l'oposició, i a la inversa, és dolent, en lloc d'analitzar a fons i descobrir si és o no és bo per al país? Per què l'anacrònic i permissiu parlamentarisme no s'ha actualitzat amb un nou procediment, de manera que eradiqui tripijocs i martingales i desterri l'abstenció, que és la dida de llet del sistema? La massa electoral no ho entén i ben just algun parlamentari. La democràcia portada als límits, és carregosa. Per què si fins i tot les doctrines filosòfiques canvien, segueix la inalterabilitat de la democràcia? Si vertaderament és puritana, per què el Congrés fa manetes amb quelcom tan antidemocràtic com una inoperant monarquia borbònica hereditària, testament enverinat d'un dictador que, emulant el Cid, guanya batalles encara?