Massa per què?

Per què els grups par­la­men­ta­ris esta­tals, política­ment inci­pi­ents encara, de manera sis­temàtica, fins i tot abans de conèixer el con­tin­gut de la llei, pro­jecte de llei o sigui el que sigui pro­mo­gut pel par­tit que governa, anti­ci­pen que no hi dona­ran suport? Ni l'enun­ciat, ni l'arti­cu­lat i més encara si és el pres­su­post de l'Estat. L'opo­sició renega de les pro­pos­tes del govern i aquests de l'opo­sició i a l'inrevés quan hi ha un canvi de govern.

Si el par­tit que governa no té majo­ria abso­luta, pre­dis­posa els par­tits amb poca repre­sen­tació a calar la xarxa de pes­car i, si els vots del seu grup són sufi­ci­ents per asso­lir la majo­ria el grup que governa, la pesca és gai­rebé segura. Aques­tes nego­ci­a­ci­ons nor­mal­ment duren tota la legis­la­tura. Hom ano­mena nego­ci­a­ci­ons el que, en rea­li­tat, són petits xan­tat­ges, pres­si­ons, alguna con­cessió loca­lista i estira-i-arron­ses que for­men part de la vida par­la­mentària. Es coneix com a pacte de legis­la­tura.

Les esme­nes són com el peix petit de la tria de la pesca d'arros­se­ga­ment, que els pes­ca­dors ano­me­nen mor­ra­lla. Ho sub­has­ten i els pei­xa­ters ho venen bar­re­jat. El par­tit prin­ci­pal de l'opo­sició pre­senta sem­pre, a més d'una esmena a la tota­li­tat de la llei, una quan­ti­tat d'esme­nes con­si­de­ra­ble a l'arti­cu­lat. Els por­ta­veus de l'opo­sició que por­ten la llei, han de pas­sar-ne via: juguen amb el no i l'abs­tenció. Aquesta última opció és el tapa­fo­rats dels grups que, en la llei que es tra­mita, no tenen cap pos­si­bi­li­tat de col·locar-hi res. Com que la tra­mi­tació dels pres­su­pos­tos esta­tals és llarguíssima i arriba sem­pre amb retard, hi ha ses­si­ons de tarda inin­ter­rom­pu­des fins a la mit­ja­nit. En tot l'hemi­ci­cle sols hi ha dues o tres per­so­nes del grup del govern, un parell del de l'opo­sició i una o cap de cada un dels altres grups. A la pre­sidència, tres o qua­tre mem­bres i una taquígrafa. A vega­des, en donar el pre­si­dent la paraula a algú, aquest s'ha ador­mit. Es des­perta i diu: “Señor pre­si­dente, nues­tro grupo se abs­ti­ene” i, dit això, corre a l'hotel. L'endemà comenta: “Ahir hi hagué una nit molt moguda. Ni al lavabo vaig poder anar!” Per què és fomenta la idea que tot el que pro­mou l'opo­sició, i a la inversa, és dolent, en lloc d'ana­lit­zar a fons i des­co­brir si és o no és bo per al país? Per què l'anacrònic i per­mis­siu par­la­men­ta­risme no s'ha actu­a­lit­zat amb un nou pro­ce­di­ment, de manera que era­di­qui tri­pi­jocs i mar­tin­ga­les i des­terri l'abs­tenció, que és la dida de llet del sis­tema? La massa elec­to­ral no ho entén i ben just algun par­la­men­tari. La democràcia por­tada als límits, és car­re­gosa. Per què si fins i tot les doc­tri­nes filosòfiques can­vien, segueix la inal­te­ra­bi­li­tat de la democràcia? Si ver­ta­de­ra­ment és puri­tana, per què el Congrés fa mane­tes amb quel­com tan anti­de­mocràtic com una ino­pe­rant monar­quia borbònica here­ditària, tes­ta­ment enve­ri­nat d'un dic­ta­dor que, emu­lant el Cid, gua­nya bata­lles encara?