Un 15 de gener passat

El 15 de gener que hem dei­xat enrere va fer 73 anys que les tro­pes insur­rec­ci­o­na­des l'any 1936 con­tra la república van ocu­par la població. Era el 1939. No comen­taré l'efemèride. Només vol­dria dir que la ciu­tat de Reus, nota­ble­ment expres­siva, va haver d'encai­xar molt a con­trapèl les for­mes d'aquell règim que es basa­ven en un bru­tal muts i a la gàbia. L'estil propi dels reu­sencs els feia molt comu­ni­ca­tius i per això durant la república en pau tenien qua­tre dia­ris i una emis­sora, Ràdio Reus, EAJ 11. Després de l'ocu­pació fran­quista no en va que­dar ni un, de diari reu­senc, i entre les pro­hi­bi­ci­ons i el desànim no n'ha apa­re­gut –en paper– mai més cap.

Aques­tes deca­pi­ta­ci­ons ferot­ges tenen una mena d'excepció molt curi­osa. Durant els pri­mers dies de fran­quisme encara en van sor­tir sis, de dia­ris, com aquells pollas­tres que, un cop els han tallat el coll, encara peguen uns quants salts. Eren exem­plars escar­ran­sits que depe­nien del nou Ajun­ta­ment però que duien la capçalera del Diari de Reus. Els jus­tets 6 exem­plars (sor­ti­ren del 20 al 26 de gener sal­vant un dilluns), a través de bans com­mi­na­to­ris de l'alcal­dia reu­senca, mal­grat la bre­ve­tat, s'expli­quen sufi­ci­ent­ment per dei­xar clar com seria la ina­ca­ba­ble dic­ta­dura. Són papers molt igno­rats, inco­ne­guts, però val la pena de lle­gir-los, cosa fàcil perquè es poden con­sul­tar a la bibli­o­teca del Cen­tre de Lec­tura o a la Bibli­o­teca Cen­tral. El ban més sig­ni­fi­ca­tiu és el que sortí en el número 2. S'hi feia saber “a los efec­tos del pago de jor­na­les a los obre­ros de todas cla­ses de esta ciu­dad, que el importe de los mis­mos deberá ser el que regía antes del 19 de julio de 1936”. És a dir: el mateix que es cobrava abans que la catàstrofe civil tri­turés el poder adqui­si­tiu de la moneda. L'anti­o­bre­risme, mal dis­si­mu­lat per aque­lla trista pan­to­mima dels sin­di­cats ver­ti­cals, devia actuar radi­cal­ment des del pri­mer moment. Han pas­sat gai­rebé tres quarts de segle, però el govern actual de l'Estat intenta sal­var-se ofe­gant més que ningú tota classe d'obrers, de gra­nota, cor­bata, uni­forme o dis­fressa. Som, altre cop, d'allà on veníem? Hem cai­gut altra vegada per l'ull de l'escala com el Sísif? O pot­ser han tor­nat, camu­fla­des, les ban­de­res vic­to­ri­o­ses.