Em necessites

Fa uns dies, al Palau Reial de Madrid, Sarkozy va fer el que alguns dia­ris qua­li­fi­ca­ven com una decla­ració d'amor i va dir que França neces­sita Espa­nya. Després, el rei dels espa­nyols va posar-li el velló d'or que és una con­de­co­ració que deu fer mig dit de llarg i que només poden por­tar els cava­llers de l'orde del toisó d'or. Comp­tant-hi el pre­si­dent francès, a la branca espa­nyola del toisó hi ha només catorze per­so­nes. Però, si ho bus­quen al goo­gle en cas­tellà, veu­ran que toisó d'or és també una marca de for­mat­ges i una botiga per als nadons que hi ha a Cas­telló de la Plana. Dei­xem-ho. Un o dos dies abans –o pot­ser en el mateix acte, perquè hi ha notícies que no són clares– refe­rint-se a les pri­me­res deci­si­ons econòmiques de Rajoy, Sarkozy havia dit també que Europa neces­sita Espa­nya. Pot­ser sí, però el cas és que, si el rei va con­ce­dir-li el velló d'or és perquè el govern espa­nyol havia neces­si­tat el govern francès en la seva lluita con­tra ETA. Qui neces­sita, doncs, a qui? Per poc que s'hi pensi es neces­si­ten tots i, per poc que s'hi pensi una mica més, con­vin­drem també que durant anys els de l'ETA han neces­si­tat el govern espa­nyol per jus­ti­fi­car els seus atemp­tats i que el govern espa­nyol ha neces­si­tat també els de l'ETA per jus­ti­fi­car la seva invo­lució davant del que ells en diuen auto­no­mies. També en relació amb Cata­lu­nya, encara que els cata­lans anem per la vida com si no neces­sitéssim ningú. Però és així? Al govern de la Gene­ra­li­tat li va la mar de bé acu­sar el de Madrid de la mateixa manera que al de Madrid li va de conya acu­sar els governs autonòmics. Escric tot això pen­sant en el que una dona que s'acaba de sepa­rar va dir-me també fa uns dies. “Amb el meu home hem arri­bat fins a un punt, ara ja no ens neces­si­tem.” Hi ha moments que tots vivim en la ficció de pen­sar que podem anar sols. Però de seguida neces­si­tem algú a qui expli­car el que ens passa. Som unes illes enca­de­na­des.