‘Irrésistible Catalogne'

Direu que són coincidències. Jo crec que no n'hi ha, de coincidències. Les coses vénen quan es mereixen. Què us penseu? Que Catalunya és un país petit? És clar que ho és. Però en un moment determinat teníem un català, Mayor Zaragoza, de president de la Unesco i un altre català, Samaranch, de president del COI. Mens sana in corpore sano. La cultura i l'esport com a símbols. Que Catalunya –les comarques gironines– ha perdut el millor restaurant del món, perquè ha tancat El Bulli? Doncs bé, ja tenim el segon del món, i ben obert, a El Celler de Can Roca. Casualitat? Sí, home! Que en el darrer Dakar tres catalans pugin al podi de les seves categories, un cop de sort? Mentida.

Fa uns dies vaig assistir a la presentació del vi de les tres primeres collites de les vinyes que la família Hugas de Batlle té a Colera. Vinyes que s'enfilen a les feixes esventades que miren el mar, arrapades al terra esquerp de pissarra i rocam de les muntanyes que emmarquen un paisatge que abasta del cap de Creus al de Cervera –mar estesa, carregada de promeses, feixuga d'història. Els Hugas han recuperat, amb voluntat decidida, la vella tradició vinatera de Colera, sumant-se a l'experiència ben reeixida de Garbet. Després de ser mostrats a Colera i a Figueres, també al Casino Gironí poguérem tastar els tres primers vins –amb noms ben arrapats al terròs: Coma Pedrosa, Falguera– en companyia de representants dels millors fogons de les comarques, que ja és dir. I aquells cuiners ens permeteren maridar cada producte amb la queixalada més adient.

Hi participava, és clar, Josep Roca, atent a tot el que es belluga amb seriositat al voltant del vi. (Deixeu que lamenti aquí, de passada, que s'hagi acabat la col·laboració del sommelier gironí al programa de TV3 En clau de vi, després de tres anys d'èxit.) I d'aquella trobada del segon millor restaurant del món amb els vins colerencs se n'ha derivat que el Comapedrosa 98, l'únic dels tres presentats que ja es comercialitza, entri amb tots els honors a la carta del restaurant. I, oh casualitat!, pocs dies després llegim que La Revue du vin de France lliurava a El Celler de Can Roca el premi a la millor carta de vins del món. I es dóna la circumstància que és la primera vegada en tota la història que el premi s'atorga a un restaurant que no és francès. Tot plegat fa pensar. Ens hauria de fer pensar. Som un país petit, ben cert. Però, si ens llevem de bon matí, com deia Josep Guardiola al Parlament, no ens atura ningú. La Revue du vin de France va titular la notícia del premi reconeixent-nos el mèrit: “Irrésistible Catalogne”, deia. Cal saber-ho, creure'ns-ho, actuar en conseqüència. Sempre, és clar, però avui, en temps de crisi, amb més fermesa que mai. Hem de ser irresistibles.