Vell botxí

Sorprèn veure una per­sona que raneja l'edat de la jubi­lació dedi­cada a l'ofici de matar, però alhora és interes­sant com­pro­var que en aquest món on tot caduca de manera acce­le­rada encara hi ha fei­nes que no arra­co­nen forçosa­ment l'experiència a les files d'atu­rats. Es diu Julio Bala­der, però ja és més cone­gut com l'avi sicari, té sei­xanta anys i ha estat detin­gut a Gavà acu­sat d'haver mort per encàrrec una dona a El Puerto de Santa María (Cadis). No és la pri­mera vegada que l'acu­sen d'un crim simi­lar i la poli­cia sos­pita que es tracta d'un veterà rein­ci­dent que pot haver enca­de­nat morts al llarg de tota una vida cen­trada en la, sem­bla que poc freqüentada, pro­fessió de matar per encàrrec. D'assas­sins a sou, diuen, n'hi ha pocs però molt bons. No sabem del cert si Bala­der n'és un, però podem asse­gu­rar, en canvi, que sap per­fec­ta­ment què sig­ni­fica notar l'alè de la justícia al cla­tell. Fa vint-i-set anys el seu nom ja es va vin­cu­lar amb una altra mort vio­lenta: la del mafiós francès Ray­mond Vaca­rizzi, aba­tut a trets quan badava a la fines­tra de la seva cel·la de la Model. Bada­ler, que va negar estar-hi impli­cat, va ser pri­mer con­dem­nat a 36 anys de presó per l'Audiència de Bar­ce­lona i després absolt per manca de pro­ves pel Tri­bu­nal Suprem. Ara, al cap de tot aquest temps, torna a estar detin­gut, i la poli­cia, inten­tant con­ver­tir les sos­pi­tes en pro­ves. És difícil ima­gi­nar els pen­sa­ments que flo­ten al cer­vell d'un sicari de sei­xanta anys quan acluca els ulls al llit. Pro­ba­ble­ment cap dimoni et des­vet­lla en la negror de les nits si el dimoni ets tu. Però els cadàvers que aquesta mena de bot­xins guar­den a l'armari de la seva consciència són vícti­mes d'un doble assas­si­nat. Hi ha una mà exe­cu­tora i una altra mà que fa l'encàrrec i el paga. Aquesta és la que mata pri­mer.